Resultats de la cerca

Capella coneguda popularment com Sant Llop, situada en un petit turonet entre Canyamars i Dosrius Consta com a capella dedicada a santa Eulàlia en llegats testamentaris a partir del 1353, bé que per la titular i per l’època d’aparició podia ser molt més antiga Amb motiu de les festes del final del segle XV se li afegí el titular de Sant Llop i passà de capella eremítica, segons el testimoni de les visites pastorals, a santuari La capella fou refeta el 1746 i la primitiva titular passà a un lloc secundari

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol No degué passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme o d’algun mas L’aparició en la documentació del terme de Fiol no es produeix fins l’any 1166, data en què en el seu testament, Pere de Queralt deixà a la seva germana Ponça, al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere el castell de Fiol L’església es documenta per primera vegada el 1294 En aquest any Berenguer Paloma, veí del terme del castell de Tous, feu el seu testament i entre les seves deixes piadoses a les esglésies dels voltants…

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi…

L’aparició d’aquest castell va lligada a l’existència d’una família senyorial d’aquest nom, que en tenia el domini als segles XI i XII Els seus membres llegaren successivament una part dels seus béns a l’església d’Elna aquest és el cas de Berenguer de Sant Cebrià, el 1124, a la vigília de la seva anada cap a Terra Santa o encara d’Arnau Ponç de Sant Cebrià, el 1142 El castell i la senyoria foren finalment comprats pels bisbes Guillem de Ceret 1187-després del 1197 i Guillem d’Hortafà 1202-09, segons el que diu l’epitafi d’aquest darrer Els bisbes l’infeudaren posteriorment a la…

La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a…

Si les viles esmentades fins ara conserven en l’actualitat l’església i un parell de cases al seu redós, a la de Sant Genís de la Vall dels Horts només es troba dempeus una part del mur de l’església, de la qual ni la planta no pot ésser reconstruïda Aquesta església apareix documentada el 1046, el 1063 consta que era parròquia i com a tal tenia cementiri documentat el 1080 L’aparició com a vila no es produeix fins al 1207 i el 1215 torna a ésser documentada amb unes cases de Ripoll, car era el monestir de Santa Maria de Ripoll el senyor alodial de l’església i de terres del…

Situació Aspecte de les estructures dels segles Vlll-X posades al descobert durant les excavacions realitzades en aquesta plaça l’any 1984 A Curto La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça l’anomenada porta de l’Olivera A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Excavacions arqueològiques Els treballs arqueològics en…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, fou inicialment l’única parròquia del terme Per donació dels seus patrons, els senyors del castell, depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església corresponen al testament de la muller del primer senyor del castell, Guifré de Riner Aquesta dama, anomenada Rotrudis, en el seu testament sacramental, publicat l’any 1027, deixà dos molins a Sant Martí de Riner Posteriorment, un altre membre de la família dels senyors del castell, Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva muller Beatriu, donà a Santa Maria de…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Miralles Des de molt aviat tingué funcions parroquials que encara manté en l’actualitat El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1063 en el testament sagramental de Miró, el qual deixà el vi de Miralles i un auri a Sant Salvador Encara que es fa difícil assegurar amb tota certesa que es tracta de l’església que s’estudia aquí, és molt probable que així sigui Més segura és l’aparició del terme del castell de Miralles l’any 1069, data en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment tingué funcions parroquials, que conserva en l’actualitat Les primeres notícies del lloc de Maçana es remunten a l’any 990, quan arran d’un judici presidit pel comte Ramon Borrell, Aeci hagué de cedir el seu germà Guitard, fill d’Ermemir, un alou situat a l’apèndix de Grevalosa, a la vall de Cantallops Aquest alou afrontava amb el lloc de Maçana Les poques notícies que es tenen d’aquesta església corresponen a la seva aparició en les llistes de parròquies del bisbat de Vic, en la més antiga de les…