Resultats de la cerca

A la primeria del segle XI sembla que s’havia construït el castell d’Albinyana, en un territori que anteriorment havia estat concedit pel comte de Barcelona al vescomte Guitard El seu fill Adalbert heretà aquell territori encara fronterer i aprisià el lloc, que encara era erm i despoblat Després reconstruí el castell i posseí el seu extens terme Adalbert morí en la famosa expedició a Còrdova de l’any 1010 Pel seu testament sacramental, que juraren els seus marmessors, es disposava la cessió del castell i del terme d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès Immediatament els…

Situació Aspecte que ofereixen les restes des del costat de ponent, amb un pany de mur que consta d’un aparell fet amb blocs de pedra, escantonats a cops de martell i sense polir i disposats ordenadament en filades horitzontals F Junyent-A Mazcuñan Les restes d’aquest castell són situades al costat d’una espona estesa a la banda nordoccidental de Can Miralda, casal que ara supleix el vell castell coronant de manera altívola el turó cognominat amb el seu nom, el qual assolint els 444 m d’altitud senyoreja el poble des de migjorn Long 1°45’48” Lat 41°40’20” Per a visitar aquestes restes, cal…

Situació Aspecte que ofereix el conjunt de les ruïnes del castell de Callús des del costat nord-occidental A primer terme hom hi pot veure algun pany de mur del clos Corona el turó el basament d’una torre cilíndrica A Mazcuñan-F Junyent Aquest castell té les seves restes situades dalt un turó que es dreça vora el poble, vers tramuntana, a la riba esquerra del Cardener Long 1°46’52” — Lat 41°47’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà dreta, prop del quilòmetre 9, un petit grup de cases, anomenat el Raval del Cavaller, on s’inicia el…

En un judici hom reconeix a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la propietat dels camps i terres a favor d’aquella, en presència dels comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona i dels vescomtes Ermemir i Unifred "In presencia Mirone et Suniario, comites et marchiones, Ermemiro et Unifredo, vicecomites, seu et de iudices … Teuderico, Trasobado, Narbonese, Goltredo, Guntirigio, Centurio, Senderedo, iudicum vel in presencia sacerdotum atque fidelium laicorum, id est, Galindone, Adroario, Unando, Ferizane, Nantulfo, Wisando, Ariane, Gentile, Eldefredo, sacerdotes, necnon…

L’organització política del Ripollès Els castells Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué La majoria de castells de la comarca del Ripollès, és a dir, dels castells de la vall de Ripoll, de la vall de Ribes i de la vall de Camprodon, són documentats ja el segle X D’uns pocs, encara, posseïm informació anterior, com del castell de Mogrony “ castro Mogoronio ”, que l’any 885 adquiriren els comtes Guifré i Guinidilda del prevere Esclua de Cerdanya, que posteriorment esdevingué bisbe intrús d’…

Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…

La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…

La repoblació carolíngia En el primer moment de la invasió sarraïna es degué produir una certa despoblació del Bages naturalment no tenim cap dada, ni documental ni arqueològica, que permeti valorar el grau de despoblació que llavors es produí Molt més important devia ésser la segona onada emigratoria que ocasionà la repressió d’Abd al-Rahman I a la vall de l’Ebre, després de l’expedició de Carlemany a Saragossa el 778, i que produí una forta emigració d’hispans que s’havien adherit al monarca franc pensant en un alliberament definitiu que no es donà Creiem que els bagencs, implicats o no,…

Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…

Antecedents Mapa del Berguedà amb la senyalització de les necrópolis i estacions J Bolòs L’època anterior a la dominació franca, un llarg període de temps, és molt poc coneguda a la comarca del Berguedà Els estudis arqueològics són mínims i la zona és molt escassament referenciada en els texts històrics Les troballes de sílex i destrals de pedra a l’alt Berguedà valls de Brocà i Lillet i al baix Berguedà Casserres, Capolat, Sagàs, etc permeten d’assegurar que el Berguedà estava mínimament poblat al Neolític, almenys des del final d’aquest període Cal pensar que el poblament fou mínim, però…