Castell de Guardiola (Sant Salvador de Guardiola)

Situació

Aspecte que ofereixen les restes des del costat de ponent, amb un pany de mur que consta d’un aparell fet amb blocs de pedra, escantonats a cops de martell i sense polir i disposats ordenadament en filades horitzontals.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Les restes d’aquest castell són situades al costat d’una espona estesa a la banda nordoccidental de Can Miralda, casal que ara supleix el vell castell coronant de manera altívola el turó cognominat amb el seu nom, el qual assolint els 444 m d’altitud senyoreja el poble des de migjorn. Long. 1°45’48” Lat. 41°40’20”.

Per a visitar aquestes restes, cal dirigir-se a Sant Salvador de Guardiola per la carretera d’Igualada. Després d’haver travessat tot el poble, hom arriba a l’església parroquial a mà dreta de la qual transcorre el camí que, enfilant-se fortament, mena al cim del turó on s’assenta el mas de Can Miralda, als peus del qual hom podrà veure els vestigis de la torre. (FJM-AMB)

Història

Aquest castell, malgrat el nom, tenia un terme com un castell normal, però el fet d’estar situat en un punt molt estratègic, li donà el nom de Guardiola, per primar la funció de guaita a la de castell. El seu terme comprenia l’actual municipi de Sant Salvador de Guardiola excepte la zona de Salelles que pertanyia a la ciutat de Manresa, i en canvi era vinculada al seu castell la part superior de la Vallformosa, concretament la zona del Rauric que avui pertany al municipi de Rajadell.

Les poques restes d’aquest castell no permeten de discernir una evolució clara de les edificiacions que tenia el castell.

El castell de Guardiola és documentat des del 924. Però el seu domini, tant l’eminent com el feudal, resta en el més profund silenci fins a època molt tardana. Per deducció hem de creure que el domini eminent no devia estar en mans dels comtes de Barcelona, ja que no apareix en cap jurament de fidelitat conegut, publicat o no. Per tant, creiem que el castell devia ésser aprisiat per una família important que el devia tenir en alou i per això no feia vassallatge pel domini del castell. L’única família important que creiem possible que aprisionés aquest castell és la dels fundadors del monestir de Sant Benet de Bages, concretament del fundador, Sal·la, que també aprisià el castell de Maians que es troba a continuació del de Guardiola en direcció a ponent. Dona suport a aquesta hipòtesi el fet que alguns membres d’aquesta família tenien béns en aquest castell, bé que podria correspondre a qualsevol altre dels castells anomenats Guardiola. Les notícies que tenim dels segles XIV i XV no ens aclareixen pas els seus orígens. (ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de les restes de l’antiga església, que constava de dues naus.

A. Mazcuñan-F. Junyent

De la construcció, només resten dos panys de paret, corresponents a la torre, adossats a un marge, els quals formen un angle recte i assoleixen 5 m d’alçada al punt més alt i 2,90 m al més baix, bé que aquesta diferència ve donada pel desnivell del terreny, que forma un pendent. El mur que és encarat a la banda nord-occidental i que manté íntegrament la seva llargada, fa 508 cm mentre que l’altre, és a dir el que ocupa la cara sud-occidental i que topa de seguida amb l’espona, restant, en conseqüència, escapçat en gran part per aquesta, només s’allarga fins a 155 cm. El gruix d’aquests murs és difícil de determinar amb exactitud, ja que l’espai que resta entre ells i la paret del marge on aquests incideixen en un mateix pla, és emplenat de terra i encatifat per vegetació, la qual desdibuixa totalment el perímetre interior. Amb tot, on els murs resten més al descobert, sembla que la seva gruixària s’aproxima als 80 cm.

L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra ben carejats, però sense polir, disposats ordenadament en filades horitzontals. Pel que fa a les seves mides, aquestes es poden considerar mitjanes (28 × 53; 23 × 38; 23 × 26). El morter que els uneix i rebleix, que és molt compacte, ha estat cimentat amb sorra de gra força gruixut i calç, per la qual cosa ha adquirit un to vermellós.

Per bé que les torres prismàtiques en força ocasions foren un precedent de les rodones, tanmateix, en aquest cas, ateses les característiques de l’aparell, creiem que cal datar-la com una construcció dels segles XI o XII, i per tant, coetània o posterior a moltes altres torres rodones escampades per la comarca del Bages.

A desgrat que aquestes restes siguin ben escadusseres, tanmateix no són suficients per a poder saber que aquesta guarda adquiria un volum prismàtic, dreçant-se a partir d’un pla quadrat o rectangular fins a una alçada que no podem determinar. Pel que fa a la resta d’elements, ateses les restes descrites, hom no els pot pas restituir amb prou garanties, tot i que la seva estructura no podia pas diferir gaire de les formes generals que mostraven les torres prismàtiques aixecades en aquest període.

A desgrat del que acabem d'apuntar, cal una excavació per a poder aclarir si aquestes restes corresponen a la torre del castell o bé a una torre de flanqueig.

L’edifici, doncs, és ja una ruïna, i els vestigis descrits en són l’únic testimoni. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Josep M. Gasol i Almendros: Sant Salvador de Guardiola, a Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàgs. 118-121.