Resultats de la cerca

Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló, però, la…

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga…

La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic El 1414, gràcies al llegat del mercader barceloní Bertran Nicolau, s’hi fundà el…

Aquest castell era situat a l’oest de la quadra de Santa Fe, en un lloc no ben identificat del terme de la Granada, en la serralada del Pujols, que fa de límít amb el terme de Font-rubí El topònim s’esmenta l’any 965, quan formava part del terme d’Olèrdola El castell degué ser del bisbe de Barcelona al segle XI L’any 1042 diversos pobladors del terme de la Granada juraren davant l’altar de Sant Cristòfol que el bisbe barceloní Deudat 1010-1029 havia posseït el puig de Mal Consell pacíficament Un propietari important del lloc va ser el monestir de Sant Cugat del Vallès Aquest…

Les primeres notícies de l’església daten del final del segle X, i segons Carreras Candi, ja existia l’any 985 De l’any 992, tenim la deixa que féu la monja Aurúcia “ ad domum Sancti lacobi qui est in Barchinona ” d’una terra a Granada del 1011 data el llegat de dues unces d’or que féu el prevere Guilarà abans de marxar en peregrinació cap a Santiago de Compostella, a la Casa de Sant Jaume “ in suo edifitio aut in libro, ubi plus necesse fuerit ” finalment, assenyalem que a l’altar de Santa Maria de l’esmentada església es llegí, l’any 1021, el testament sagramental del potentat …

Com a conseqüència de la revolta nobiliària de l’any 957 contra el comte Guifré de Besalú i ran de la reacció del comte de Cerdanya, el comte de Barcelona féu construir un castell a la muntanya d’“Espill” “ad construendum castellum adversum nos in monte quem dicunt Spelio” , en un alou del monestir de Banyoles Sovint ha estat considerat que aquest castell era vers Sant Patllari, al sud de Porqueres, per tant, a la frontera dels comtats de Besalú i de Girona De fet a l’ Atlas Històric de Catalunya full 122 ja és més a l’interior del comtat de Besalú, en una situació molt més ofensiva i…

Una de les primeres referències sobre el castell de Cubells data del maig de l’any 1050, quan el comte barceloní Ramon Berenguer I feu que al-Mudàfar, cabdill àrab de Lleida, li cedís els llocs de Camarasa i Cubells Pel novembre d’aquest any, el mateix comte de Barcelona feia acte d’infeudació dels castells de Camarasa i Cubells al comte d’Urgell Ermengol III i a Arnau Mir de Tost En el cas de Cubells, el castell fou infeudat al comte d’Urgell i subinfeudat a Arnau Mir de Tost, a qui s’encomanà la custòdia de la zona El castell de Cubells, malgrat les infeudacions, era una…

Aquesta torre, avui totalment desapareguda, es trobava en el límit actual amb Sant Gervasi, al lloc on hi hagué l’asil Duran Segons F Carreras i Candi, al segle X n’era el propietari un tal Teudiselo , i després del 986 passà a poder de la catedral de Barcelona aquest mateix any s’esmenta també el terme de Sarrià El 1046 Ramon Berenguer cedeix l’església i la capella de Santa Cecília juntament amb el domini de l’esmentada torre als canonges de la seu barcelonina Foren aquests, al segle XII, els qui enfeudaren aquesta torre a una família de castlans, els quals adquiriren el seu cognom a partir…

La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte ivdaicho ,…

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El castell actual, situat a la part alta de…