Resultats de la cerca

Fortalesa desapareguda situada a l’extrem nord-est del municipi, a l’indret de l’actual masia de Cugul Les notícies documentals sobre el castell de Cugul són escasses, bé que molt antigues, atès que sabem que ja existia l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedí a Udalguer Ramon una quadra que es trobava al comtat de Barcelona, dins el terme de Montclar, al lloc anomenat Bufalla actual Vallverd per tal que hi bastís un castell Un dels límits territorials d’aquest lloc era el camí que anava fins “ ante ipsum castrum Mironis Otonis quod modo vocatur Cugul ” L’any 1178 es documenta el…

L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs

Castell termenat documentat des del 1065 i posseït pels vescomtes de Barcelona, que hi sumaven, a més, algunes propietats importants, com un molí En el tombant del segle XII Ramon Ginfred era el primer castlà, seguit de Ramon Tedbald, el qual llegarà els drets a l’esposa i filla, en el testament del 1113 De fet, a mitjan segle XII ambdues castlanies eren assumides, respectivament, pels Guàrdia i els Montserrat Els primers cediren els seus drets al monestir de Montserrat el 1227, mitjançant el testament de Guillem de Guàrdia, i els segons ho feren el 1229, en canvi de 600 sous …

El lloc del Penal és situat al sud-oest del terme de Bellcaire Avui dia és tan sols el nom d’una partida del terme i no queden restes de la primitiva torre o castell ni del lloc on era emplaçada Les primeres referències documentals són del 1139, arran de la segona repoblació de Bellcaire, on la “torre destruïda” del Penal consta com a límit, amb la particularitat de comptar a més amb un albacar o tancat per al bestiar, de construcció islàmica i abandonat en el moment de referència El 1291, el testament de Bernat Cortit de Balaguer esmenta el “castell i vila” del Penal com a deixa a favor del…

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la identificació i la situació geogràfica d’aquest castell L’any 1218, Guillem de Bellvezer es titulava senyor dels castells de Navès, Cardona, Meda, Tentellatge, Valldora, Ceuró, Ogern i Oliana Aquests llocs, llevat de Cardona, ja havien fet part de la senyoria de la família Miró Aquest mateix any, Guillem de Bellvezer i la seva muller Anglesa donaren a llur fill Ramon de Meda, el dia que contragué núpcies amb Sança, filla de Ponç de Tarroja, el castell de Meda amb tots els seus termes “ cum valle de odra, videlicet et de tentelagel… ”…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera molt tapada per la vegetació A Martí L’església de Sant Martí del Clot o Sant Martí de Tornerissa és la del poble i de la parròquia homònims, situada als vessants meridionals de la serra de Malforat, a l’esquerra de la ribera de Bianya, a la vall de Sant Ponç d’Aulina Mapa 256M781 Situació 31TDG534768 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Després d’haver passat el pont, a 12 km d’Olot, surt, a mà dreta, una pista que amb un quart a peu hi porta JVV Història Malgrat que el lloc és…

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana és al sud-oest del terme, a 551 m d’altitud La primera notícia sobre el lloc és del 1067, any en què els esposos Arnau i Guisla, amb llurs fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert in Sancti Martini i a la Morana Pocs anys després es documenta l’existència d’un castell a l’indret pel testament de Berenguer de Santmartí, datat el 1081 aquest personatge, emparentat amb l’esmentat Bertran de Santmartí, deixà a la seva esposa Geralda, amb la condició que restés vídua, i al…

A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…

El lloc del Pinetell, avui totalment despoblat, és situat al nord-oest de la vila de Montblanc, a l’esquerra del riu d’Anguera Aquest indret es documenta per primera vegada l’any 1155, quan el comte Ramon Berenguer IV concedí als habitants de Duesaigües o Vila-salva una carta de població entre les afrontacions territorials de l’indret, que s’expliciten en el document, consta el lloc del Pinetell Deu anys més tard, el 1165 hom té constància de la colonització del seu terme, car en aquesta data, mitjançant una escriptura, Pere de Puigverd feu donació dels delmes del Pinetell a l’arquebisbe de…

Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat…