Resultats de la cerca

Os de Balaguer i el seu castell són documentats des del segle XI El 1116, un cop conquerit Os, el vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera feia donació a l’abadia d’Àger de l’església “ in castro quod dicitur Hos, quod abstuli per Dei gratiam de potestate paganorum ”, amb primícies, oblacions, defuncions i tots els rèdits a més, li lliurava el delme de la dominicatura i un mas amb alous, delmes, serveis i rèdits Amb anterioritat, l’església d’Os ja havia estat promesa a la dita abadia l’any 1108, juntament amb les d’Algerri i Ivars, per un document atorgat aquell any pel mateix Guerau Ponç…

El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de la població—…

L’actual església parroquial del poble homònim va sofrí grans transformacions, sobretot als segles XVII i XVIII, per la qual cosa de romànic sols queden els murs nord i sud i un tros de fris Durant les obres de restauració del 1979, s’hi van trobar dos capitells, un força malmès, i un sobrecapitell, peces d’una gran simplicitat Aquesta església s’esmenta per primer cop el 1075, quan Pere, monjo de Sant Cugat del Vallès i fill de Ramon de Cervelló, dona a l’esmentat monestir el lloc anomenat Sant Cugat Sesgarrigues que té dels seus pares per aconseguir clemència per al seu germà Albert, i de…

Apareix documentat per primer cop el 1171, en què Ramon de Castellviny fa donació a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem d’uns masos que tenia dins el seu terme Sembla que al segle XV ja estava en estat ruïnós

Aquesta església era la capella de la Torre Balldovina i, segurament, es trobava molt a prop de la torre actual De l’antic temple no es conserva cap vestigi, però és documentat per primer cop els anys 1014 i 1020 quan, juntament amb la fortalesa, era propietat de Balldoví

Es tracta de l’església parroquial de la població, esmentada des del segle XI “ecdesia S Vincentii de Clairano” , 1091 Fou enterament reconstruïda al segle XV, i en gran part altre cop al segle XIX Al segle passat encara es conservava al costat del portal una làpida del 1279 pertanyent a Ermengarda, muller de Ramon Jausbert de Clairà

La quadra de Puigdàlber posseïa una església dedicada a sant Andreu que és esmentada per primer cop l’any 1280 en les Rationes decimarum Havia estat sufragània de Santa Fe del Penedès La parròquia actual es troba sota la mateixa advocació de sant Andreu, però l’emplaçament de l’antiga capella, avui completament desapareguda, es desconeix completament

La capella de Sant Grau apareix esmentada per primer cop l’any 1366 Si bé és probable que existís de molt abans, ja que entre els pergamins del mas Molinou d’Armàncies surt esmentat des del 1280 el topònim coll de Sant Grau com a límit de possessions Aquesta capella havia estat filial de Sant Martí d’Armàncies

El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168 Segons aquest mateix…

Situada al nord-oest del poble de Canet, a la riba dreta de la Tet, aquesta església, esmentada per primer cop l’any 982 “ecdesia S Michaelis de villa Forcas’ depenia del monestir de Sant Pere de Rodes Consta encara com a ermita al segle XVII “hermita de Sant Miquel de Canet”, 1688 Enderrocada al segle XIX, el seu emplaçament ha estat descobert recentment Era una església romànica de nau única, amb capçalera semicircular