Resultats de la cerca

Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…

Aquesta església era una de les celles més antigues ecclesia S Johannis de Riardo , 820 creades pels monjos de Santa Maria de Vallespir Arles Era situada a l’oest del castell de Rard, a la vora de la carretera que conduïa al Voló per Sant Joan la Cella Les pluges del mes de juny del 1765 la feren esfondrar sobre el camí i les ruïnes foren enderrocades el mateix any

Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada i la capçalera al fons E Pablo Ruïnes d’una construcció situada al serrat de Can Batlle, damunt el poblet del Sallent de Santa Pau, a mig vessant de la muntanya Mapa 295M781 Situació 31TDG678678 De la carretera que va d’Olot a Banyoles passant per Santa Pau, uns 500 m abans d’arribar al Sallent, surt, a mà esquerra, un camí carreter que porta fins a Can Batlle, després de travessar la riera dels Arcs i el riu Ser De darrere Can Batlle surt un caminoi que s’enfila per la carena del serrat Després d’uns 20 minuts de camí força…

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi…

Aquesta església, avui desapareguda, fou una de les primeres celles fundades pels monjos de Sant Andreu d’Eixalada Se’n té notícia des de l’any 871, en què és confirmada a Eixalada per un precepte del rei Carles el Calb En desaparèixer Eixalada, restà vinculada a Sant Miquel de Cuixà La cella de Sant Tomàs i el seu alou van ser confirmats a Cuixà en les butlles dels papes Agapit II 950, Joan XIII 968 i Sergi IV 1011 Aquesta església es devia trobar al veïnat de Sant Tomàs de Balaguer, situat sota Prats de Balaguer, prop de la confluència de la Riberola amb la Tet No gaire lluny…

Les ruïnes d’aquesta església, totalment desapareguda poc després de l’any 1969, es trobaven en una sorrera de la vall de la riera de la Trencada antigament de Penida, 1 km al sud-est de can Coll Cal identificar aquesta església, d’advocació desconeguda, amb la cella de Sant Cebrià de Penida, esmentada des del segle IX, ja que en els capbreus de Santa Maria de Roses de l’any 1624 hom fa referència a la “ coma de Penida” , a la vinya de “ Berta de Penida”, o , fins i tot, en els capbreus de 1798-1802 hi ha allusions al “ camí d’Alseda a Penida” , coincident amb el camí que de la vall de l’…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de ponent F Tur Sant Joan Sescloses actualment és un santuari situat al veïnat d’aquest nom, que consisteix en masos escampats L’església és aïllada, prop del mas Xirivilla i de l’antiga riba de ponent de l’estany de Castelló, espai ocupat actualment per prats closes, conreus i aiguamolls És dins el terme històric de Vilanova de la Muga, que l’any 1974 fou agregat al municipi de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG060808 L’església és al cantó de tramuntana de Castelló d’Empúries, la població més propera Des d’aquesta vila s’hi…

L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix…

Situació El santuari de la Mare de Déu dels Torrents es troba vora la masia del mateix nom, al costat occidental del terme, a la dreta de la riera de l’Hospital Aquesta església figura situada en el Mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292 —M 781 X 94,9— y 55,5 31 TCG 949555 Una vista frontal de la imatge procedent del santuari dels Torrents, avui abandonat, i venerada a l’església de Sant Martí de Correà R Viladés Detall de la imatge de la Mare de Déu, vista de perfil R Viladés Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Solsona un cop…

Situació Singular resta d’una explotació medieval, ara totalment insòlita ECSA - J Bolòs Edifici situat al costat del mas Pigot, en un vessant poc inclinat i cobert de camps, ara plantats de vinyes, des del qual s’albira bona part del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF875720 Venint de les Masuques i anant cap a Torrelletes i Castellet, immediatament després de passar el riu Foix, cal girar a l’esquerra i enfilar un camí carreter fins al mas Pigot El colomar resta a l’exterior d’un filat que envolta aquesta masia JBM Història Erròniament, se l’identificà com a columbari romà, com tants…