Resultats de la cerca

Situació Absis d’aquesta petita església, antiga casa monàstica i més tard priorat, dependent de Santa Maria d’Alaó MÀ Font Aquesta església, seu d’un fugaç monestir, és situada al llogaret del mateix nom, emplaçat a uns 950 m d’altura, entre els barrancs del Sas i del Riu que drenen aquest territori vers la Valira Mapa 32-11 251 Situació 31TCG084864 MAF-XFG-JBP Des de Sant Miquel de Ribera de Vall s’ha de continuar la carretera Un quilòmetre i mig més amunt es troba, a la dreta, l’indicador que mena a Sant Martí de Sas La clau de l’església és a casa Rei MAF-XFG-JBP Història Aquest antic…

Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…

Situació Façana de l’antic monestir, modificat totalment al començament d’aquest segle ECSA - Rambol L’església de l’antic monestir de Sant Pere de les Puelles, convertida avui en església parroquial, es troba al centre historic de la ciutat de Barcelona, a la plaça de Sant Pere JAA Història El monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona fou fundat pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda durant la primera meitat del segle X En el moment de la seva fundació el cenobi quedava fora muralles de la ciutat, prop del Merdançà i al peu de la via francisca que menava cap al Vallès La primera…

Situació Vista aèria del conjunt que formen l’església i una sèrie de construccions d’ús agrícola bastides segurament sobre uns antics edificis monàstics ECSA - M Catalán Vista del magnífic absis que encapçala aquesta església, considerada el principal santuari marià de la vall d’Àneu ECSA - JA Adell L’església de l’antiga canònica de Santa Maria d’Àneu és situada al marge esquerre del curs del riu Noguera Pallaresa, a la plana de la Vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH465200 Per a anar-hi cal prendre el camí d’Esterri a Escalarre, i a 1 km agafar un estret camí que, per mig dels prats,…

Situació Vista aèria de l’indret on s’aixeca l’antic monestir, a tocar de la Noguera Ribagorçana ECSA - J Todó L’antic monestir de Santa Maria d’Alaó és situat als afores del poble de Sopeira, vers el NE, a tocar del marge dret de la Noguera Ribagorçana, al costat de l’embassament de Sopeira Actualment, l’església del monestir fa les funcions de temple parroquial de la població Mapa 32-11 251 Situació 31TCH146876 Per a arribar a Sopeira cal agafar la carretera N-230 que de Lleida es dirigeix a Vielha L’itinerari per a arribar al monestir està ben indicat, hi mena un camí asfaltat que arrenca…

Introducció A falta d’un estudi aprofundit de la vida econòmica i de l’organització social al Conflent a l’edat mitjana, hom pot recollir en els documents escrits nombrosos indicis que permeten fer-nos una idea de la valoració del territori i de l’explotació de les seves riqueses i, també, de les activitats diverses com l’artesanat i el comerç És evident que per a una recerca d’aquest tipus, l’aportació d’un estudi arqueològic dels molins, les fargues, les mines o els paisatges agrícoles seria indispensable Això no obstant, al Conflent aquesta aportació és inexistent, o encara molt incipient…

Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…

Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…

Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…