Resultats de la cerca

Situació Església molt alterada exteriorment, que tanmateix conserva la nau romànica, mutilada de l’absis primitiu ECSA - A Roura El poble d’Éller, on hi ha l’església de Santa Eulàlia, és al vessant dret del riu Duran, més amunt de Cortàs Mapa 35-10 216 Situació 31TDG008970 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1, 5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que passa per Cortàs RMAE Història La parròquia d’Éller apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document redactat segurament al final del segle X El capellà d’…

Situació L’església parroquial de Sant Sebastià és a la part alta del poble de Viliella, situat a tramuntana de Lles, en un cingle sobre la vall de la Llosa Mapa 35-10 216 Situació 31TCG929972 Sortint de Lles, cal agafar una pista que es dirigeix a Coborriu de la Llosa i passa just al costat de Viliella MD Història Tot i que el lloc de Viliella és esmentat en la documentació a mitjan segle XIII, ara com ara, de la seva església parroquial només es tenen notícies documentals del segle XIV Així, entre els anys 1312 i 1314, hi ha referència que l’ ecclesia Sti Vicentii de Velera-Viliela fou…

Situació Vista de la capçalera de l’església, sense cap ornamentació, com succeeixen moltes altres esglésies cerdanes ECSA - A Roura Aquesta església és al poble de Cortàs, al vessant dret del riu Duran, que drena la Vall Tova Mapa 35-10 216 Situació 31TDG014949 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1,5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que porta també a Éller És a uns 5,5 km de Bellver RMAE Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església Com a parròquia, amb la forma Cortalz , és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la…

Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant Bartomeu de Bajande Font-Romeu Sant Martí d’Odelló Mare de Déu de Font-romeu Santa Coloma de Vià La…

A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…

Cara anterior de la creu, avui conservada al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses F Tur Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm d’inventari 37, hi ha una creu de fusta que fa 189 × 110 cm el gruix és de 7 cm Aquesta creu prové d’una antiga capella avui desapareguda l’anomenada capella del Roser, que era situada al costat dret del riu Ter, dins el mateix poble de Sant Joan de les Abadesses La creu és de fusta, i hi apareixen els vestigis de pintura amb figuració policroma en els trossos en què la capa d’entelat de lli encara no ha desaparegut En algun…

Situació Vista de conjunt de l’església, amb el mas de Sant Salvador al costat, des del cantó nordoriental J Pagans-TAVISA Aquesta església, també anomenada Sant Salvador d’Orís, es troba a 952 m d’altitud, a l’extrem de llevant del terme, a la punta d’una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic, que separa la riera de Talamanca de la d’Orís Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 33,3 —y 56,8 31 tdg 333568 Des de sota el campanar de l’església d’Orís surt un camí o pista en bon estat…

Situació L’antiga església romànica de Santa Maria era edificada al cementiri del poble de Palau de Cerdanya, però avui dia no en resta cap vestigi D’aquesta església desapareguda prové una pica baptismal d’època romànica que es conserva a l’actual temple parroquial de Santa Maria, situatal centre del poble, que fou bastit a la darreria del segle XVIII Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 45’ 7” N - Long 1° 58’ 8” E Per anar a Palau de Cerdanya des de la Guingueta d’Ix s’ha d’agafar la carretera D-70 cap a Osseja poc abans d’arribar-hi cal desviar-se per un trencall a mà…

Introducció Sant Martí d’Ix, antiga església parroquial prop de la qual s’hi bastí un dels palaus o residències dels comtes de Cerdanya ECSA - A Roura Els pagi o territoris del comtat de Cerdanya van formar part des de les èpoques més remotes segles V o VI de la diòcesi d’Urgell i la màxima categoria religiosa que assoliren fou la d’un ardiaconat, dit més modernament el deganat de la Cerdanya Aquest ardiaconat o deganat no consta ben estructurat fins al final del període romànic Es desconeix, com a la majoria de llocs del país, tot detall relacionat amb la introducció del cristianisme, fet…

Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments, ja sigui a l’aire lliure, com a Sant Feliu de Llo Llo, al Pla del Bac Eina, o…