Sant Policarp de Cortàs (Bellver de Cerdanya)

Situació

Vista de la capçalera de l’església, sense cap ornamentació, com succeeixen moltes altres esglésies cerdanes.

ECSA - A. Roura

Aquesta església és al poble de Cortàs, al vessant dret del riu Duran, que drena la Vall Tova.

Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TDG014949.

Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1,5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que porta també a Éller. És a uns 5,5 km de Bellver. (RMAE)

Història

Poques són les notícies històriques sobre aquesta església. Com a parròquia, amb la forma Cortalz, és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, al costat d’Éller, que és la parròquia veïna. Aquesta acta, que pretén ésser redactada l’any 819, en realitat és un document del final del segle X.

En les visites arquebisbals del principi del segle XIV figura com a St. Policarpi de Cortaç i era una de les menys dotades de la rodalia. Ara depèn de la parròquia d’Olopte. (MD)

Església

Planta de l’església romànica, que té alguns cossos afegits d’època tardana.

E. Ventosa

És una església d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, alta de sostre i sense cap detall ornamental. Les parets són robustes, molt gruixudes, sorprenents en una església de reduïdes dimensions, que es justifiquen segurament per l’alçada de la volta de canó que cobreix la nau. Els carreus de l’absis i la part baixa de la nau són prims i llargs, bastant regulars i treballats a cops de maceta, i canvien de mides i proporcions a una certa alçada, en què esdevenen més grans i més quadrats.

L’absis només té una finestra al mig, de doble esqueixada i amb l’arc format per nou rústegues dovelles molt desiguals, semicircular a l’intradós i peraltat a l’extradós. És probable que hi hagués una finestra semblant al frontispici, però no en queda cap senyal; ha estat substituïda per un ull de bou bastant mal fet i descentrat. El que sí que es veu és l’antiga porta d’entrada al costat de migdia, que és paredada des que se’n va obrir una de nova a ponent, força deficient; en aquesta es va col·locar el forrellat de ferro forjat procedent de la primitiva porta.

L’absis presenta una forta desviació respecte a l’eix de la nau i això dona com a resultat una planta de forma trapezial. La forma ogival de la volta de la nau contrasta amb el perfil circular de la volta de l’absis.

Pel que es desprèn de l’alçada, el gruix de les parets i la regularitat de l’aparell, aquesta església es devia construir al segle XII. (EVS)

Bibliografia

  • Pladevall, 1983, pàg. 140
  • Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8