Resultats de la cerca

Bé que el topònim de Cortscastell és documentat a partir del segle IX, les primeres notícies directes del castell no es troben fins al segle XI Vers el 1057, els comtes de Pallars Sobirà Artau I i Llúcia establiren una convinença amb Mir i Radolf sobre aquest castell Els drets del castell sobre els plets foren objecte de diverses donacions, apropiacions i empenyoraments al monestir de Gerri al llarg de la segona meitat del segle XI L’any 1305 era senyor del castell Guillem d’Erill, i anys més tard, el 1381, estava en mans de Guillem de Vilamflor Aquest castell s’aixecà…

La vila de Riba-roja d’Ebre és situada a 76 m d’altitud, sobre una terrassa de gres i argila vermella, a la riba dreta de l’Ebre El seu antic castell, avui totalment desaparegut, és esmentat l’any 1153 com a límit del terme del castell de Miravet, donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers Aquesta donació feta pel comte no incloïa la fortalesa de Riba-roja, ja que formava part de la zona conquerida uns anys més tard Sota el govern del rei Alfons I, el castell de Ribaroja era vinculat a la comanda d’Ascó amb un grau de dependència difícil de determinar L’evolució històrica de…

Situació L’església de Sant Pere, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, es dreça al bell mig d’un planell enlairat estès a la banda oriental del terme i molt proper al termenal d’Avinyó Long 1°55’18” - Lat 41°50’25” Vista de l’església amb la capçalera, a llevant, bellament ornamentada amb arcuacions i bandes llombardes La foto fou feta el setembre de l’any 1979 quan s’estaven acabant els treballs de restauració duts a terme per membres del FAES F Junyent-A Mazcuñan Panoràmica amb l’església des del cantó de llevant durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Per…

Situació Vista de l’interior de la nau amb aparell i restes d’encanyissat a la volta, datables del segle XIII M C Cantarell-M D Filgueira L’església de Sant Julià del Fou es troba en un vessant planer i visible des de molts llocs de la rodalia A l’entorn, hi ha un conjunt de cases que formen un petit veïnat, amb la casa rectoral del segle XVI i el cementiri Mapa 137-15393 Situació 31TDG486125 Per anar-hi cal agafar la carretera que va a Llinars del Vallès, en la qual, a 2 km de Cardedeu, hi ha a mà esquerra l’accés de la urbanització de Sant Julià del Fou La clau la tenen a la masia de Can…

Les relacions del Pallars amb els bisbats Tot i els esforços de Pascual per demostrar l’existència d’una diòcesi pròpia al Pallars al llarg de l’alta edat mitjana, el cert és que aquesta no va arribar a existir mai Durant l’antiguitat í a l’època visigòtica, les esglésies pallareses estigueren sota la subjecció de la diòcesi de Lleida, però la conquesta d’aquesta ciutat per part dels musulmans trencà els lligams existents Per aquesta raó, quan els francs alliberaren els territoris del Pallars i de la Ribagorça, foren atribuïts a la diòcesi d’Urgell Tanmateix, sembla que la seu urgellesa només…

Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…

Introducció Mapa del Baix Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia L’any 785, quan els habitants de Girona lliuraren la ciutat al poder franc, a tot el territori del nord-est del Principat hi devia haver, de feia alguns anys, un veritable buit de poder Pels volts del 760 el Rosselló havia caigut sota el poder de Pipí el Breu, després del lliurament de les principals ciutats de la Septimània…

La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…

Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…

La diòcesi de Tortosa abans del segle XII Els bisbes Mapa dels límits tradicionals de la diòcesi de Tortosa i les desmembracions sofertes al segle actual A Pladevall El bisbat de Tortosa és un dels més antics dels hispànics, i és l’única divisió territorial que, essent molt arcaica, perviu encara d’alguna manera sobre la geografia Es remunta als temps taifals, referida però a administracions anteriors, tardoromanes o visigòtiques, que no es justificarien tampoc sense la tossuda pervivència d’uns lligams tribals, els ibers ilercavons que s’estenien des del coll de Balaguer fins als confins…