Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Sant Jaume de l’Hospital (Illa)
Art romànic
Església de l’hospital, fundat vers el 1217 Fou edificada a partir del 1236 per na Maria d’Illa, “hospitalera d’Illa” el 1250, i acabada el 1258 Situada immediatament a l’oest de l’església de la Rodona, fou enterament reconstruïda el 1740 i reparada al segle XIX, després d’un incendi ocorregut el 1854 L’església conserva una làpida de la fundadora, del 1259, i una altra de l’any 1299, que conté l’epitafi de Beatriu, vescomtessa de Fenollet, i d’Ava, vescomtessa de Castellnou
Sant Pere de Tesà
Art romànic
La parròquia de Tesà és una de les esglésies del Rosselló conegudes des de més antic Fou el temple de la villa Tezanum , documentada des del 832 Les referències sobre Sant Pere de Tesà es remunten al final del segle IX L’any 899 Carles el Simple confirmà al seu fidel Esteve, marit d’Anna neta del comte Berà I, la vila anomenada Tesà, amb els seus vilars Anglars i Salelles i l’església de Sant Pere Al principi del segle XX es procedí a construir una nova església parroquial, que fou beneïda l’any 1924 En l’actual, es conserva encastada al mur nord una làpida del 1260 que conté l’epitafi…
Epigrafia d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Introducció A la ciutat de Barcelona destaca l’amplitud del conjunt d’epigrafia funerària dels segles IX-X, únic en el context català, i que revela l’existència d’un important grup aristocràtic, laic i eclesiàstic, molt probablement associat al casal comtal, el qual entre el final del segle IX i l’inici del X va adoptar la pràctica de dotar algunes de les seves sepultures d’epitafis destinats a singularitzaries i a fer-ne perdurable la memòria És digne d’atenció com la generalització d’aquesta pràctica se situa just en el període posterior al govern de Guifré I, quan el poder comtal es…
Castell de Sant Cebrià de Rosselló
Art romànic
L’aparició d’aquest castell va lligada a l’existència d’una família senyorial d’aquest nom, que en tenia el domini als segles XI i XII Els seus membres llegaren successivament una part dels seus béns a l’església d’Elna aquest és el cas de Berenguer de Sant Cebrià, el 1124, a la vigília de la seva anada cap a Terra Santa o encara d’Arnau Ponç de Sant Cebrià, el 1142 El castell i la senyoria foren finalment comprats pels bisbes Guillem de Ceret 1187-després del 1197 i Guillem d’Hortafà 1202-09, segons el que diu l’epitafi d’aquest darrer Els bisbes l’infeudaren posteriorment a la…
Làpida de Ponç Duran (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE…
Epigrafia altmedieval de Tortosa
Art romànic
Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…
Sant Quirc de Pià
Art romànic
El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…
Santa Eulàlia i Santa Júlia (Elna)
Art romànic
Situació Vista aèria de la catedral, amb el claustre i altres edificacions que l’envolten ECSA - Jamin La catedral romànica d’Elna, dedicada a santa Eulàlia i santa Júlia, és situada a la Vila Alta, prop de la porta dels Portalets Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 0,6” N - Long 2° 58’ 15,6” E PP Història La història de la catedral d’Elna s’ha de relacionar evidentment amb la creació al segle VI del bisbat d’Elna, el primer bisbe conegut del qual fou Domne 571 La catedral d’Elna és avui dia, l’única església subsistent d’un ampli conjunt catedralici que comprenia tres esglésies més Una…
Sant Martí de Peralada
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí és la parroquial de Peralada, població emplaçada sobre un petit turó, a 38 m d’altitud, vora la riba esquerra del Llobregat d’Empordà i de l’Orlina, que l’encerclen pel sud-oest i per ponent en llur confluència La vila, segurament d’origen preromà, presenta un nucli, que a la part alta del turó on és situat conserva els trets urbanístics d’època medieval amb carreus estrets i petites places de planta irregular L’església és situada a la part superior del nucli urbà, prop les restes del que fou el castell de Peralada, documentat des del segle IX també amb el…
Poble i castell de Rard (Bages de Rosselló)
Art romànic
Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques “fecit operari castrum de Riardo et fecit operari castrum de Furchis” Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII els anys 1188…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina