Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Pinós Inicialment degué ésser una simple capella, fins que es convertí en un important santuari marià Les primeres notícies de l’església són de l’any 1285, quan Berenguer de Pinós, resident a Manresa, féu testament, en el qual consta que féu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals es trobava la de Santa Maria de Pinós Posteriorment, la capella es transformà en un santuari marià de molta devoció a tota la comarca, cosa que motivà que es fessin moltes reformes al temple, les quals feren que en l’actualitat no es conservi cap…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells “ ipso Cursu…

Aquest castell era situat a l’actual vila de Fondespatla És possible que el casal renaixentista que hi ha a l’entrada del poble en sigui el seu successor El 1175 Alfons el Cast llegà el lloc de Fondespatla al bisbe de Saragossa, juntament amb Vall-de-roures i Mesquí La primera referència documental del castell és de l’any 1188, any en què Fortuny Robert, senyor de Vallde-roures pel bisbe de Saragossa, concedí la terra de Fondespatla amb tots els seus termes a Arnau de Bretons, al seu germà Bertran i a Bernat Vidal, parent seu, amb la condició que hi fessin un castell i poblessin…

El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos privilegis i Indults que havien…

El primer esment de la parròquia de Sant Pere de Puigverd és dels anys 1080-1100, període dintre del qual féu testament Adelaida, muller de Ponç Dalmau, que llegà als clergues de Puigverd 2 mancusos perquè hi diguessin misses Segons el seu testament sacramental de l’any 1119, Bernat Pere de Ponts, anomenat Vidià, volia que, de la tercera part dels béns mobles que tenia amb la seva muller, se’n fessin quatre parts, de les quals dues s’havien de repartir entre les esglésies i els clergues de Santa Maria de Gualter, Sant Tirs d’Oliola, Sant Pere de Puigverd i Santa Maria d’Agramunt…

La primera referència documental del lloc de Vimbodí és de l’any 1079, en què el pelac de Vimbodí apareix com una de les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV atorgà la carta de població a favor dels pobladors del terme de Vimbodí El 1169 ja és esmentat el castell de Vimbodí en el document de donació que fan Joan i la seva muller Berenguera a Carbonell i a la seva dona, també anomenada Berenguera, d’una parellada d’alou amb horts i cases, i la tercera part del castell de Vimbodí, amb els seus termes i part dels seus drets, amb la…

L’esment més reculat de la Selva del Camp és de l’any 1149, en què apareix com una de les afrontacions del terme dels Montgons la villa Constantina , primitiu nom del lloc de la Selva El 13 de maig de l’any 1164 l’arquebisbe Hug de Cervelló atorgà carta de poblament a la villa Constantina L’església parroquial de Sant Andreu no degué trigar gaire a ser construïda Segons J Pié i Faidella, existia ja al mes de gener de l’any 1188 L’església de Silva apareix en la butlla papal adreçada a l’església de Tarragona el 1194, on consta que era del paborde de la catedral El rector de Silva pagà 141…

El poble d’Almenar és situat sobre el vessant de l’altiplà del Sas que mira vers la Noguera Ribagorçana L’origen del topònim Almenar cal cercar-lo en la forma àrab al-manara , és a dir, torre de guaita Les primeres mencions del “ castrum antiquum qui dicitur Almanara ” són de l’any 1085, amb motiu dels enfrontaments entre el Cid, que representava els interessos d’al-Mu’tamin de Saragossa, i al-Mundir de Lleida, que tenia el suport dels comtes catalans Almenar fou conquerit el 1093 Malgrat que la repoblació del lloc s’inicià els anys posteriors a la conquesta, la seva colonització efectiva no…

Situació Un detall del mur de migjorn de l’església, del qual hom pot veure un aparell ordenat i d’aspecte robust R Viladés L’església de Sant Martí de Minoves es troba enmig de les ruïnes del poblat medieval del mateix nom que acabem d’estudiar en l’apartat anterior Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,7 — y 59,2 31 IDG 087592 Història Sant Martí de Minoves o de Llavaneres és una església situada al comtat de Berga, prop del Llobregat i de l’antic pont d’Orniu La primera notícia documental del…

L’església parroquial de Sant Martí centra el poble disseminat de Montnegre, situat al sector sud-oriental del terme de Sant Celoni, als vessants septentrionals de la serra de Montnegre El terme de Montnegre és documentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, juntament amb l’església de Sant Martí en una venda feta el 22 de setembre de l’any 996 pel comte de Barcelona, en Ramon Borrell, í la seva esposa Ermessenda a favor d’Ennegó Bofill La finca venuda era una vall, prop de Vallgorguina, que afrontava amb els termes d’Olzinelles í Vilardell í des d’aquest últim pujava cap a…