Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
Castell del Tarròs (Tornabous)
Art romànic
Aquesta castell, ara desaparegut, era situat al poble del Tarròs, que és al nord-oest del cap de municipi L’indret és conegut des del 1080, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els terminos Tarroci Tot i que nombroses escriptures del segle XII esmenten també el terme del lloc, cal esperar fins el 1381 per trobar la primera referència documental del seu castell, quan consta que pertanyia a l’abadessa de Santa Cecília Santa Cilia i tenia 3 focs Possiblement es tracti del monestir benedictí de Santa Cecília d’Elins…
Crismó de Garòs (Salardú)
Art romànic
Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià F Junyent-A Mazcuñan A Garòs, damunt el portal d’una casa del poble, casa Gironí, situada al carrer de Poladeres, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Assumpcion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum Es freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus podem…
Sant Salvador de Vimbodí
Art romànic
El primer esment del lloc de Vimbodí és del 1079, en què és consignat el “ pelac de Vinbudií ” entre les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va atorgar una carta de poblament als habitants “ in locum que vocant Avimbudi ” L’any 1172 el rei Alfons I donà a Poblet la vila de Vimbodí amb el seu terme, que el rei havia empenyorat per 300 morabatins i que Poblet havia redimit posteriorment Poblet restà com a senyor de Vimbodí fins al segle XIX La parròquia de Vimbodí es degué construir al final del segle XII, com sembla deduir-se de…
Sant Cebrià (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Planta de l’edifici, a escala 1200 J Bolòs La petita església de Sant Cebrià es troba dintre la demarcació parroquial de Sant Esteve de Llémena, dalt un turó, i actualment es troba abandonada Mapa 295M781 Situació 31TDG676572 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que va a les Preses En arribar a aquesta població, surt, vers tramuntana, una carretera que va a les Encies i a Sant Esteve de Llémena, amb uns 25 km de recorregut Des de Sant Esteve de Llémena cal pujar a peu a Sant Cebrià JVV Història La història de la capella de Sant Cebrià, situada al terme municipal de Sant…
Sepultures de Sant Esteve d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Necrópoli S’han conservat diverses notícies de les tombes que foren trobades en relació amb l’església de Sant Esteve de la població de Sant Esteve d’en Bas L’any 1889, durant les obres destinades a suprimir el cementiri que hi havia a tocar de l’església parroquial, a la banda de ponent, fou descobert un conjunt de sepultures antropomorfes excavades a la roca En aquell moment, alguns estudiosos les consideraren d’època romana, d’altres cregueren que eren paleocristianes De fet, segurament, d’acord amb la descripció que en fa Francesc Monsalvatje, cal relacionar aquests enterraments amb l’…
Castell de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-llebrera, que es…
Castell de Bellmunt d’Urgell
Art romànic
El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions més als termes de Bellmunt…
Mas de Dorrius (Sant Vicenç de Torelló)
Art romànic
Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…
Castell de Constantí
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…
Sant Julià de les Medes (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació El veïnat de les Medes es troba situat a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes L’església de Sant Julià és en un replà, mig amagada per la vegetació Mapa 295M781 Situació 31TDG634631 Hom hi pot arribar des de Sant Aniol de Finestres per un camí que surt en direcció a nord-oest, el qual va seguint la vora del riu i amb una hora aproximadament a peu hi porta Encara hi ha dues altres maneres d’anar-hi, més assequibles Entre Sant Feliu de Pallerols i Pineda, surt, a mà dreta, la carretera que mena a Sant Iscle de Colltort i d’ací, en direcció a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina