Resultats de la cerca

El castell de laMolsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de laMolsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de laMolsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon,…

Situació Vista des de llevant de l’antiga parròquia, enfilada al puig del castell ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El municipi de laMolsosa, que tradicionalment era considerat de l’Anoia, pertany actualment a la comarca del Solsonès, després del darrer canvi dels límits comarcals Per aquesta raó laMolsosa no fou inclosa dins el volum XIII de Catalunya Romànica, dedicat al Solsonès, publicat l’any 1987 És lògic, per tant, que l’estudiem en aquest volum, en el qual s’inclou la seva antiga comarca, ja que altrament…

El puig a l’entorn del qual es troba el petit poble d’Enfesta és coronat per un casal senyorial, avui en estat ruïnós, que molt possiblement té els seus orígens en època romànica Aquest castell o fortalesa era la residència dels castlans, els quals administraven l’indret pels Cardona La primera notícia sobre el lloc d’Enfesta és de l’any 1314 En aquesta data era un dels termes inclosos dins el vescomtat de Cardona Dins el vescomtat, i després comtat i ducat de Cardona, Enfesta formà part de la batllia de Torà Va tenir una especial vinculació amb el…

Malauradament, són poques les notícies d’aquesta fortalesa Amb tot, el terme de Prades de laMolsosa apareix documentat l’any 1021 La primera referència directa de la torre de Prades és de l’any 1040, data en la qual Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona, llegà a l’església de Sant Vicenç de Cardona entre altres béns, la torre de Paratras , amb l’església i la vila

Situació Capella adossada al mas homònim ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella és adossada al mas Santa Eulàlia, proper a la carretera de Pinós, a l’altra banda de la riera que la separa de la carretera de Prades Mapa 35-14362 Situació 31TCG763265 S’hi arriba des de Calaf per la carretera de Pinós Poc després del trencall de laMolsosa i de Prades, passat un revolt molt pronunciat quilòmetre 8,6, a mà dreta, s’inicia el camí que hi mena uns cinc minuts Cal demanar la clau al mas que…

Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de laMolsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de laMolsosa, i finalment el seu culte fou…

Del petit enclavament d’Enfesta, entre els termes de Castellfollit i Calonge, es tenen molt poques notícies històriques El lloc d’Enfesta és documentat des de l’inici del segle XIV, per la qual cosa és molt probable que l’església de Santa Maria tingui orígens romànics La capella d’Enfesta és una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Fe de Calonge, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona almenys des del 1040 Malgrat la reforma dels límits diocesans del 1957, aquest lligam amb Calonge ha propiciat que Santa…

Situació Façana meridional d’aquesta església, sufragània de laMolsosa, molt ampliada i transformada ECSA - JA Adell L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de laMolsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de laMolsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès Mapa 35-14362 Situació 31TCG821285 Història Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Segarra és una de les dues comarques, juntament amb l’Urgell, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un…