Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Vicenç de Susqueda
Art romànic
Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides…
Castell i vilatge de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…
Sant Joan de Besians (Perarrua)
Art romànic
Situació Temple que corona un serrat sobre la vall de l’Éssera, actualment abandonat i sense culte ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan Evangelista de Besians, abandonada i sense culte, és situada al cim d’un serrat que domina la vall de l’Éssera, on era emplaçat el castell i el poble vell de Besians, en una posició eminent sobre l’actual poble de Besians Mapa 31-11 250 Situació 31TBG816847 Per a accedir-hi, cal prendre un branc que surt de la carretera C-139, que va de Graus a Benasc, un cop superat el quilòmetre 47 Aleshores, cal creuar l’Éssera pel pont de Besians i, just passat el pont…
Beatus de la Seu d’Urgell
Art romànic
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de subscripcions que aclareixin algun punt relatiu…
Santa Eulàlia de Crespià
Art romànic
Situació Façana de l’església de Santa Eulàlia de Crespià, ampliada als segles XVI i XVII amb una gran torre campanar amb una torrella d’angle L’edifici romànic es manté bàsicament entre les ampliacions tardanes F Tur Al nucli de la vila de Crespià, situat a cada banda de la riera del mateix nom, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Marc, al sector de migdia de la població, a la plaça de l’Església Mapa L38-11257 Situació 31TDG835708 Crespià és un municipi que es troba just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte estret amb la rodalia veïna pertanyent…
Sant Martí de Cavallera (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis de l’antiga església monacal ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antic monestir canonical de Sant Martí de Cavallera es troben totalment abandonades i isolades al marge d’un prat, a la capçalera del barranc de Sant Martí, que desguassa al riu Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG815900 L’accés és difícil i perdedor, per l’emboscament de les ruïnes, que les fa quasi invisibles Cal sortir del poble abandonat de Cavallera, per una pista, en direcció nord, que neix a l’entrada del poble, i que cal seguir fins arribar al prat de la capçalera del barranc de Sant…
El marc geogràfic del Pla de l’Estany
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació Hom coneix pel nom de Pla de l’Estany la nova comarca creada per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, que integra els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, tots pertanyents abans a la part nord de la comarca del Gironès La superfície que cobreixen aquests onze municipis és aproximadament d’uns 260 km 2 i, per tant, es tracta d’una de les…
Economia de l’Alt Urgell
Art romànic
Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…
L’administració territorial, la societat i l’economia del Camp de Tarragona. Segles XII-XIII
Art romànic
Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…
Economia i població d’Andorra
Art romànic
Els mitjans de subsistència Les poques terres de conreu que hi ha a Andorra es localitzen en les terrasses de les valls fluvials a causa de l’elevat contingut de matèria orgànica, de basses i d’un bon drenatge Es localitzen a partir de 800–900 m a la frontera catalano-andorrana fins els 1 700–1 800 m del Serrat, coll d’Ordino i Ransol En època medieval el límit superior de les terres conreades no devia passar en cap cas de 1 600 m Llocs habitats en l’actualitat pròxims a aquesta cota, Soldeu, el Serrat i Ransol, no devien ser nuclis de població contínua Les terres de pastura, mal documentades…