Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Santa Cecília (Parets del Vallès)
Art romànic
En un establiment de terres de la sagristia de la catedral de Barcelona fet el 1155 a Moragues i a la seva muller Guisla s’esmenta una propietat al costat de l’església de Santa Cecilia, de la parròquia de Parets Segles més tard, el 1424, les visites pastorals fan esment d’una capella eremitana de Santa Cecília a Parets, situada prop de la casa Massot N’hi ha notícies fins el 1610, que es diu que es trobava a cura de Sebastià Massot A Gallardo apunta la possibilitat que es tractés de la capella de Sant Cosme i Sant Damià, propera al mas Moragues, documentada des del 1571 i que tingué culte…
Sant Andreu (Lleida)
Art romànic
Aquesta església fou la seu d’una extensa parròquia situada a la part alta de la ciutat Les primeres referències escrites de l’església daten de l’any 1152 En l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168 apareix com a dependent del prepòsit de l’església de Sant Llorenç A partir dels segles XIV i XV l’església estigué molt vinculada a l’Estudi General, ja que esdevingué centre de la vida universitària Tenia nombrosos beneficis i capelles sostinguts per membres de l’Estudi, principalment de medicina El collegi de metges i els professors de medicina de l’Estudi General sostenien la…
Cementiri dels Jueus de Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Una de les tombes del cementiri F Baltà Un aspecte del cementiri, amb les tres sepultures F Baltà Necròpoli de sepultures de lloses, situada en una zona de carena, al cim d’un petit turó, a uns centenars de metres de Sant Cebrià de Lledó o els Metges L’elevació on hi ha les tombes és coberta en l’actualitat d’un bosc de pins i d’alzines sureres Mapa 334M781 Situació 31TDG963408 Per anar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges, podem agafar una pista de terra, força bona i ampla, que surt dels afores de Caçà de la Selva, anant cap a Llagostera, a mà esquerra,…
Sant Julià de Ramis
Art romànic
Situació Vista de llevant amb l’absis central desfigurat per una escala que porta a la base del campanar R Castells i R Vidal Del quilòmetre 731,4 de la carretera N-II, just en un canvi de rasant, surt, a mà dreta, en direcció est, una pista de muntanya de 2 km, que porta a l’església de Sant Cosme i Sant Damià, situada dalt la serra, dominant el congost del Ter Cal demanar la clau de l’església a la rectoria nova de Sant Julià Mapa L39-12296 Situació 31TDG879532 MLlC-JAA Història L’antiga església parroquial pertanyia a l’ardiaconat i després a l’arxiprestat de Girona L’any 1378 tenia quinze…
Sant Ponç (Sant Celoni)
Art romànic
Situació Antiga capella d’hospital als afores de la vila medieval, ara envoltada per modernes edificacions M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Ponç es troba dins de la població de Sant Celoni, en una plaça nova al costat de la carretera vella Mapa L38-14365 Situació 31TDG583161 És a la sortida de Sant Celoni, en sentit de tramuntana per la vella carretera, a l’altura del carrer de Jaume I MAB Història L’actual església romànica de Sant Ponç era la capella de l’Hospital que fundaren els hospitalers a la vila de Sant Celoni, que aleshores era dedicada a Sant Nicolau, patró de l’…
Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista de l'interior de l'església, amb la capçalera al fons F Baltà L’església de Sant Cebrià de Lledó és el temple parroquial del poble d’aquest mateix nom —actualment deshabitat—, format per un conjunt de masies entre el puig d’Arques i Santa Pellaia, en plena serra de les Gavarres El lloc és conegut popularment com “els Metges”, a causa de la veneració dels sants Cosme i Damià a l’església parroquial i a l’aplec que s’hi celebra el dia 27 de setembre Mapa 334M781 Situació 31TDG975405 Per arribar-hi hi ha diversos camins, cap dels quals es troba en bon estat El més…
Vila fortificada de Sant Celoni
Art romànic
El recinte emmurallat Aquesta és l’única torre que es conserva de la fortificació documentada des del segle XII i ampliada al XIV Rambol L’església de Sant Celoni agrupà el primer nucli de població i va donar nom a la vila La situació òptima de l’església, a mig camí entre Barcelona i Girona, prop de l’antiga Via Augusta i la “Strata Francesca”, afavorí la formació d’un nucli fortificat dins els dominis dels Agudes-Montseny, que cediren el domini del lloc a l’orde militar dels Hospitalers l’any 1151, que perdurà fins el 1405 Els Hospitalers establiren la seva comanda el 1319 La construcció d’…
Sant Pere de Castellet (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Vista del costat de ponent, amb el gran atri que dóna accés a l’església EÇSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada a la part alta del poble de Castellet, a llevant del castell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF860693 Història Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977 L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa de la relació de…
Bibliografia sobre el marc geogràfic i històric de la Garrotxa
Art romànic
Bibliografia Pèire de Marca Marca Hispanica, sive limes hispanicus , París 1688 Jaume Villanueva i Astengo Viage literario a las iglesias de España , 22 vols, Madrid-València 1803-52 Cl Devic i J Vaissete Histoire de Languedoc Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives , especialment vol II, ed Privat, Tolosa 1875 Joaquim Botet i Sisó Condado de Gerona Los condes beneficiarios , Girona 1890 Francesc Monsalvatje i Fossas Noticias históricas del condado de Besalú , 26 vols, Olot 1889-1919 Antoni Rovira i Virgili Història Nacional de Catalunya , vol III, Barcelona…
Vila medieval de Valls
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat, capital de l’Alt Camp, amb el nucli antic, presidit per l’església de Sant Joan, a primer terme ECSA - JTodó La ciutat i antiga vila de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp, és situada a la confluència dels torrents de Farigola i de Sant Francesc, en el sector planer de la comarca, al sud-oest Mapa 34-17446 Situació 31TCF533718 La ciutat de Valls és al peu de la carretera N-240, que de Tarragona es dirigeix a Lleida CPO Història L’origen de la vila segons la historiografia tradicional La teoria de Francesc Puigjaner Francesc Puigjaner al segle passat…