Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
Castell de Prat Muntaner (Soriguera)
Art romànic
La fortificació de Prat Muntaner és molt similar a la veïna de Rocamora —ja en terres de la vall de Castellbò— i a les restes del Serrat de les Cabanetes, a les properes comes de Burbe La seva situació, al capdamunt del turó del Prat Montaner 2 100 m d’altitud fa pensar en alguna mena de fortificació estacional per a controlar les pastures d’estiu Al Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al segle XVI, hi ha una referència a la castlania de Muntaner, en fer esment de les afrontacions del terme de Biscarbó D’aquesta fortificació resten un munt d’enderrocs, al capdamunt dels…
Santa Maria d’Arenys de Lledó
Art romànic
El lloc d’Arenys fou conquerit per Alfons I el Bataller el 1132, però, definitivament, ho fou el 1151 pels cavallers cognomenats Cambrils El lloc, després de la seva conquesta, va pertànyer a aquests cavallers i a partir del 1209 al bisbe de Tortosa Els orígens de l’església d’Arenys, actualment dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora, es remunten al final del segle XII Concretament, en un document de privilegis concedit pel bisbe de Tortosa l’any 1196 esdiu als pobladors “que tindran cura de l’església” Així mateix, la parròquia apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279 i…
Santa Margarida Saplanca del Cairat (Esparreguera)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquesta rústega capella fa pocs anys restaurada F Baltà És situada sobre el congost del Cairat, a la dreta, dalt un serrat Per anar-hi, per la carretera de Montserrat, cal prendre, abans de l’aeri, un trencall en direcció a ponent que porta a Ca n’Estruc Mapa 36-15392 Situació 31TDG056026 Història El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’…
Castell de Castellar de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta fortalesa, bastida sobre una roca a la part alta del poble de Castellar ECSA - A Villaró Aquesta fortalesa és al vessant sud de la vall de Tost, en una roca penjada sobre el torrent, a la part alta del poble de Castellar Mapa 34-11253 Situació 31TCG665813 Si per a anar a Tost calia prendre des de la C-1313, a l’altura dels Hostalets de Tost, la pista nord, la que mena a Castellar surt del mateix indret, però en direcció sud, passat el pont Les restes del castell es troben al cap del poble, voltant la roca Història Tot i que pertany al mateix sistema defensiu que els…
Sant Pere de Pociello (Capella)
Art romànic
L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la veïna…
Capitells de Morulls (Os de Balaguer)
Art romànic
Avui fan de suport de l’ara d’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb ECSA - J Giralt Els quatre capitells que avui decoren i suporten l’ara de l’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb provenen de la probable villa romana de la partida dels Morulls, a Gerb, i potser formaren part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri, similar al conegut de la basílica paleocristiana del Bobalar, a Seròs Segrià Tots quatre són idèntics i presenten un estat de conservació que podríem qualificar de bastant bo, deixant de banda alguna fractura present a les parts…
Prosarium, Troparium et Kyriale
Art romànic
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra en el foli 68 * , el qual…
Beati Gregorii papae dialogorum libri quatuor enarrationes et vitis Patrum
Art romànic
Un detall del foli 95, on hi ha una lletra “P”, ornamentada amb una trena i entrellaç, amb colors marró i verd G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 38 és un llibre en pergamí constituït per un total de 171 folis, escrits en lletra Carolina, utilitzant tinta i vermell El full fa 235 x 175 mm, de caixa 19 x 13 Procedent de l’Arxiu Capitular núm 7511 de l’inventari i XCVII del catàleg de Villanueva, és un còdex que podríem considerar gairebé sense illustrar * Josep Gudiol el situa en el segle XI, i adverteix que la seva part segona és de mà diferent a la primera Consultat el manuscrit…
Sant Salvador de Torrebesses
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la porta oberta al mur de ponent ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Torrebesses, que és situat al sector sud-est del Segrià, sobre un tossal d’altura considerable que domina la Vall Major Mapa 32-16 416 Situació 31TBF990890 L’accés a la localitat de Torrebesses des de Lleida es pot fer per la carretera N-230 en direcció a Tortosa A uns 2 km passat Sarroca de Lleida, hi ha un desviament a mà esquerra que porta al poble XEC Història Sembla que caldria cercar l’origen de Torrebesses en…
Fons d’art romànic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Art romànic
El Museu El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de colleccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona Sota la figura de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina