Resultats de la cerca

Del segle IX a l’XI La presència de jueus ala ciutat de Barcelona és constatada documentalment des del segle IX Document de Carles el Calb en el qual, després de saludar els barcelonins i agrair la seva fidelitat, comunica la tramesa de 10 lliures d’argent al bisbe Frodoí per ala restauració de la seu Pergamí original datat entre els anys 875-877 i conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona R Manent La menció més antiga d’un jueu…

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, que s’estén a redós del castell de la Suda o de Sant Joan, a la riba esquerra de l’Ebre ECSA - J Todó La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre i capital històrica de les terres de l’Ebre, és situada a ambdues vores del riu Ebre El seu nucli antic s’alça en una estreta franja, entre les muntanyes i el riu, i es prolonga cap a l’interior per la vall del barranc del Rastre A dins la ciutat hi ha un turó d’alçada considerable anomenat la Suda, on hi ha el castell del mateix nom o castell de Sant Joan Mapa 32-20 522 Situació…

Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…

La vila Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on destaca l’església parroquial de Santa Maria ECSA - J Todó Diversos estudis i excavacions han determinat l’existència de nombrosos poblaments pel voltant de Vilafranca, des del neolític i l’època ibèrica fins a la dominació romana D’aquí que alguns historiadors han intentat confirmar el pas de la Via Augusta romana per Vilafranca i identificar Antistiana amb el nucli originari de la vila Tot i que aquesta determinació no ha estat possible, l’existència de nuclis de població des de temps reculats es justifica per la…

Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…

Situació Vista d’aquesta capella, víctima, com moltes altres de la Ribagorça, del despoblament i l’abandó ECSA - MÀ Font La capella de Sant Salvador corona el tossal homònim 1 510 m d’altitud, al NW de Bonansa, el qual fa de divisòria d’aigües entre la Valira de Castanesa, tributària de la Noguera, i la vall de l’Isàvena Mapa 32-10213 Situació 31TCH072013 S’arriba a l’església, actualment en ruïnes, agafant al poble de Bonansa el camí asfaltat de Bibils i després el primer caminet a l’esquerra, que mena a la capçalera del barranc de Santa Llúcia Un cop allí cal seguir a peu un camí de…

Situació Aquesta església, antiga parròquia de Sant Pol, coneguda també per Sant Joanipol, o, simplement, per Sant Pol, es troba dins el nucli de la població de Sant Joan de les Abadesses que al llarg dels segle XI i XII es formà entorn del monestir L’edifici es troba força a la vora de l’església del monestir, vers el costat nord-occidental, prop de l’accés al pont vell, un xic desplaçada de la vila nova creada a partir del segle XIII La carretera que va a Camprodon passa a tocar aquest edifici Perspectiva exterior de la capçalera de l’església, amb els absis, el cimbori i el campanar J…

Situació Vista aèria de Puigcerdà , on es pot apreciar molt bé l’entramat dels vells carrers situats dintre l’antic clos emmurallat ECSA - M Catalán La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, s’alça en una àmplia terrassa que s’eleva sobre una gran plana, entre el riu Querol i el Segre Consta d’un nucli antic, en un altre temps totalment emmurallat, del qual resten alguns vestigis, i una sèrie de ravals adossats, a més d’un eixample modern Mapa 36-10 217 Situació 31TDG118987 Puigcerdà  és un important centre de comunicacions a la vila conflueixen la carretera N-260 que ve de Lleida, la N-…

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…

Situació L’anomenat castell de Berga o castell de Sant Ferran s’aixeca sobre la ciutat de Berga, a nivell més baix del castell de Madrona o Castellberguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 05,2 — y 63,1 31 TDG 052631 D’aquest castell, que tingué una gran importància des de l’època medieval fins a l’edat moderna, avui dia gairebé no queda res, car en la dècada de 1940 fou venut a un particular, el qual el va transformar en una zona residencial i turística Actualment només podem veure’n la seva forma…