Resultats de la cerca

La ceràmica islàmica coneguda a partir de les intervencions arqueològiques efectuades en el conjunt medieval de Balaguer pot ser agrupada en 20 sèries identificades, de les quals 3 botella, ancolia i catúfol encara no estan perfectament definides No hem incorporat les sèries relacionades amb la construcció teula, totxo i tovot, ni amb la terrisseria soleres malgrat que també pensem que poden tenir funcions culinàries relacionades amb el pa, barres i tres peus, totes elles ben conegudes a la ciutat de Balaguer al segle XI Vaixella de taula Safa A dalt, una mostra de vaixella de taula d’època…

El lloc de l’antiga església de Santa Anna és ara ocupat per un dipòsit d’aigua, cilíndric, als murs del qual probablement s’aprofitaren carreus de l’església altmedieval, collocats de manera molt descurada No disposem de cap dada instrumental que pugui illustrar algun aspecte concret de la seva història Segons J Salarrullana substituí una mesquita de riquíssima decoració, emplaçada a l’anomenat Murallot de Fraga, al peu d’un castellet sarraí dit el Matxo , i més amunt de la Porta Tancada És tradició que l’antiga capella de Santa Margarida del Castell s’hi traslladà Per la nostra…

Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’especulació del sòl habitable…

Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…

Situació Aspecte del mur de la casa forta que tancava l’espluga ECSA - V Roca Construcció situada en una espluga o balma al vessant est del turó del mas Barrat, damunt del Rialb Davant seu hi ha diverses feixes abandonades, on encara s’hi poden trobar, però, oliveres molt velles Damunt del cingle de l’espluga hi ha els camps abandonats del mas Barrat Mapa 34-12291 Situació 31TCG486596 Per a anar-hi, cal agafar des de la piscifactoria del Molí Nou la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a uns 4 km del Molí Nou, sota el turó del mas Barrat, deixar l’automòbil Un camí fa la volta per la…

L’església de Sant Pere d’Avinyó apareix per primer cop esmentada entre el 975 i el 995, quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’altar dedicat a sant Pere, que hi havia dins el terme del castell d’Avinyó, en l’apèndix d’Olèrdola Aquest temple havia estat aixecat per Màger, fill del difunt Sindaret i personatge vinculat a la família vicarial dels Gurb El bisbe Vives i Màger, juntament amb la seva dona Sança, arribaren a un acord per tal de resoldre les discrepàncies que tenien sobre el cobrament dels delmes i que Sindaret, pare de Màger, havia sostret violentament a l’església…

El primer esment del lloc de Vilabella s’ha de cercar en el document de donació de la torre de Moja i del castell d’Albinyana a Sant Cugat del Vallès de l’any 1011 Entre les afrontacions del terme del castell d’Albinyana hom anomena la villa que vocant Abella L’any 1217 se signà una concòrdia entre Ramon Company i la seva muller Sança, d’una part, i Guillema de Castellvell, de l’altra, per tal de posar fi a les discòrdies que s’havien produït sobre una parellada de terra que es trobava al terme del castell de Castellví de la Marca, a la parròquia de Sant Pere de Vilabella, al costat de la…

Situació Aspecte que ofereix una de les cares del pont del Raval de Ripoll J Martí Restes d’un pont romànic conservades sobretot al sector meridional de l’actual pont del Raval, construït sobre el riu Freser S’hi pot anar pel carrer del Pont del Raval, el qual es pot agafar des del centre de la vila o bé, també, des de la riba dreta del riu Freser Pont L’arcada principal d’aquest pont és molt moderna Tot i que a la riba esquerra encara es veuen algunes pedres de l’estrep del pont romànic, on s’han conservat més bé les restes d’aquest pont ha estat a la riba dreta, en la qual hom les pot veure…

Situació Aspecte que ofereix l’indret de la capelleta —tancada ara darrere una reixa— amb nombrosos forats excavats a la roca per a encaixar-hi bigues ECSA - J Bolòs Es tracta de les restes d’un edifici fet amb bigues de fusta i de possibles capelles i d’una fornícula excavades a la roca situades al vessant meridional del turó de Sant Pau, davant la població de Vilafranca del Penedès Mapa 35-16419 Situació 31TCF899798 Des de Vilafranca cal anar cap al cementiri i agafar un carrer ample, en direcció a Sant Martí Sarroca En el primer semàfor, abans d’arribar a l’antiga carretera de…

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal ECSA - JA Adell Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG406508 Història Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies…