Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Sant Miquel de Sas (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Tot i que no podem donar, ara per ara, cap notícia instrumental que ens illustri algun aspecte de la seva història, les referències indirectes donen fe de la seva existència a partir del segle XI Entre els membres del tribunal que jutja la propietat de l’alou d’Erta 1021, és fa esment de dos preveres, anomenats Ató i Apó D’altra banda, l’any 1076 el comte Artau I donà a Sant Genís de Bellera “ ipsa parrochia que laborant ipsi homines de Sant Tirs in terminibus castro Sasso ” Vers 1103, un altre Apó prevere és citat com un dels homes de Sas que devien donar un servei “ et suam…
Castell de Vall-llebrera (Artesa de Segre)
Art romànic
De l’antic castell senyorial encara en resta algun vestigi molt arruïnat en el llogaret de Vall-llebrera, davant l’església Fou una fortalesa inclosa dins la jurisdicció del castell de Montmagastre i per aquesta raó Vall-llebrera formà part de la baronia de Montmagastre L’esment directe més antic de Vall-llebrera es troba en la dotació de Sant Miquel de Montmagastre del 1054 D’aquest indret en sorgí un llinatge de cavallers, els Vall-llebrera, que estigueren presents a la conquesta de Lleida D’un dels seus membres, n’hi ha notícia l’any 1106, en què un tal Berenguer Bernat de Vall-llebrera…
Sant Jaume d’Escardacs o d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…
Sant Pere de Sestui (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Sestui sols apareix en la documentació l’any 949, amb motiu de la seva consagració D’aquesta església, que es devia situar al pla de Corts, Ignasi M Puig i Ferreté sosté que és una reconstrucció de l’antiga església de Sant Pau d’Estanyol, basant-se en la butlla d’Alexandre III del 1164, a favor de Gerri, en la qual s’esmenta l’església de Sant Pau i Sant Pere in Cortis , referència al lloc de Montcortès Pel context d’aquest document sembla més aviat que Sant Pau i Sant Pere són dues esglésies diferents El que sí que sembla factible és que Sant Pere in Cortis sigui…
Sant Sadurní (Cabanes d'Empordà)
Art romànic
L’església ermita de Sant Sadurní, “ ipsum domum sancti Saturnini” , de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers , de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “ situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la…
Sant Feliu d’Alòs de Balaguer
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i…
Sant Pere dels Molins o del Carlà (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de l’església, on encara s’endevina l’arrencada de la volta de la nau ECSA - MÀ Font Les ruïnes de Sant Pere dels Molins es troben pròximes al mas Carià i al molí de Seneta, vora el barranc d’Aulet Mapa 32-10 213 Situació 31TCG117904 Per a arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que puja a Pallerol Poc després, i a mà dreta, surt un camí que condueix fins a aquest antic edifici MAF-XFG Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Santa Maria d’Alaó La primera consagració de l’església tingué lloc l’any 974, en què el jutge Asner i el seu germà…
Mare de Déu de l’Esperança de Masricard (Tarragona)
Art romànic
L’indret de Masricard es troba al sud del poble de la Canonja Segons E Morera, el nucli medieval de Masricard s’establí sobre una villa romana i la seva colonització fou primerenca, segurament un xic posterior al 1128, any en què Masricard fou concedit en feu per tal de bastir-hi un castell nogensmenys, no s’ha localitzat cap document que avali aquest fet Vers mitjan segle XIII es té referència d’un tal Ricard, que hauria donat nom a l’indret una neta d’aquest, dita Saurina de Santaoliva, l’any 1273, feu donació a la seva neta Saurina amb motiu del seu casament amb Bernat de Centelles, de…
Sant Salvador de Mata (Capolat)
Art romànic
Situació Les ruïnes del monestir són encinglerades dalt el serrat de Sant Salvador, que termeneja amb els municipis d’Avià i d’Espunyola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,3 — y 57,5 31 TCG 993575 Vista de les ruïnes tal com eren al començament del segle XX Un aspecte de les ruines del monestir F Junyent-A Mazcuñan S’hi va des de Berga bo i emprenent la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys Després d’haver passat la fita del quilòmetre 11, just abans de la Mina, cal desviar-se, a mà…
Sant Pere del castell de Calaf
Art romànic
Aquesta església es trobava en el cim on s’alçava el castell de Calaf Durant molts segles exercí les funcions de parròquia del terme, fins que aquestes passaren a l’església del priorat de Sant Jaume Depengué de la canònica de Cardona a través del seu priorat de Calaf Les primeres notícies que parlen de l’existència d’una església al castell de Calaf són de l’any 1038, data en la qual un tribunal que havia de jutjar el conflicte que enfrontava el bisbe Oliba de Vic i el vescomte Folc de Cardona pel castell de Calaf es reuní en aquest mateix castell prop de l’església Ja amb l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina