Resultats de la cerca

La caseria de Queràs és situada prop de la carretera que uneix Tarroja de Segarra amb Sant Ramon, al nord del terme de Cervera D’aquest indret s’han localitzat escasses referències documentals, tot i que les sevesvicissituds històriques anaren unides al del veí llogaret de Tudela El seu castell és esmentat l’any 1045 en una escriptura per la qual Guillem, fill d’Elomar, donà el castell del Llor a la seva esposa Ingilberga i a llur fill Hugó aquesta fortalesa incloïa dins el seu terme altres castells, entre els quals hi havia el de Queràs Segons indiquen els fogatjaments dels anys…

L’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ocupa un edifici conegut amb el nom de la Pia Almoina Comprèn dues cases romàniques dels segles XI i XII, que foren unides en una de sola a la primeria del segle XIV, per tal que fos la seu del consell de la vila, que acabava d’ésser creat Alhora, s’installà al mateix edifici la casa de la caritat de Banyoles, d’on li ve el nom de Pia Almoina Aquesta institució, fundada el 1306 per Guillem Reixac, es dedicava a la distribució gratuïta d’aliments als pobres, i perdurà fins a la desamortització del 1833 L’edifici fou la casa de la…

Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de Sant Salvador foren …

La vall o coma de Berrós —que a més de Berrós Jussà i Berrós Sobirà, devia incloure l’antic poblat de les Arides, amb la seva església dedicada a sant Andreu— devia gaudir de personalitat pròpia, car, almenys eclesiàsticament, es parla sempre de la vall d’Àneu, Espot i la coma de Berrós El lloc de Borrosso apareix documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, inclòs en la jurisdicció de la vall d’Àneu El 1378, la comanda de Susterris tenia establert a Berrós Jussà un home i un alberg, i sis homes i altres béns a Berrós Sobirà Verros era una de les parròquies que l’any 1574 consta…

Situació Aspecte que ofereix el turó on s’assenten les restes d’aquest antic vilatge, les quals foren en part destruïdes per la construcció d’una torre d’electrificació ECSA - JBolós El primitiu assentament de Suert és situat en una elevació de roques ofítiques, aigua avall de l’actual vila del Pont de Suert, a la partida dita de Suert, prop de la font del mateix nom L’indret domina des de la banda dreta de la Noguera Ribagorçana tota la part baixa del Pla de Suert i els accessos a l’altiplà de Viu, i es troba davant per davant del castell de Lavaix Mapa 32-10 213 Situació 31TCG140966 Uns dos…

Situació Escassos testimonis vistents d’aquesta fortificació ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació situades al cim d’una petita serra o costa que s’estén per la riba dreta de la vall de Famides Hi havia comunicació visual amb el castell de Ponts, amb la fortificació de Valldans o amb la Força d’Estany Mapa 34-13329 Situació 31TCG483392 Des de la carretera de Ponts a Artesa, cal agafar la carretera que va a Oliola A 1 km del trencall, per un camí carreter que hi ha a mà dreta, s’ha d’anar fins a la masia del Boix, des de la qual hom s’enfila, cap al S, fins al cim de la petita serra o costa…

L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905 entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia estat…

La primera menció d’aquesta església situada al poble de Pontons és del 1196, any en què Ramon d’Òdena llegà deu sous a Santa Maria de Pontons en el seu testament Ramon d’Òdena deixà també al seu fill els castells d’Òdena, Rubinat, Montlleó i Pontons Originàriament, Santa Maria de Pontons fou una església sufragània dependent de Sant Joan de la Muntanya Quan el centre d’interès deixà d’ésser l’antiga església de Sant Joan de la Muntanya, el centre de la parròquia es desplaçà a la nova població fortificada, creada als peus de l’església sufragània de Santa Magdalena abans de Santa Maria, que…

Aquest castell comença a documentar-se a partir del 908, quan hi ha notícia d’una terra que estava situada al terme del castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost Les notícies que hi ha del terme del castell denoten que era molt extens, i que, a més de l’actual terme municipal, comprenia la quadra de Caraüll, unida al municipi de Muntanyola, el municipi d’Olost, el de Sant Feliu Sasserra i les parròquies de Sant Andreu de Llanars i Santa Eulàlia de Pardines, del municipi de Prats de Lluçanès, les parròquies de Santa Eugènia i Sant Marçal de Relat, del municipi d’Avinyó, i les…

Situació Restes de construccions d’època romana i medieval situades a la muntanyeta d’en Mestre, suau elevació que s’alça 1 km a l’est del poble de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF985688 A l’entrada de Sant Pere de Ribes, venint de Sitges, cal anar cap a l’escola Els Costarets Entre aquesta i la masia de Ca l’Escolà surt un camí que va cap al nord-est i porta fins al jaciment, situat uns centenars de metres més enllà Excavacions arqueològiques Planta i secció d’un cup medieval localitzat durant les excavacions d’aquest jaciment romà JM García, S Lezana, M Miret i N Moragas L’…