Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Sitges properes a Can Tries (Viladecans)
Art romànic
Situació Can Tries és una masia situada a la riba esquerra de la riera de Sant Llorenç, la qual fa de límit entre els termes de Viladecans i Gavà Mapa 36-17448 Situació 31TDF155743 Sitges A l’extrem NE d’una pedrera propera a Can Tries, l’any 1983 foren descobertes quatre sitges medievals L’excavació, duta a terme pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, fou encarregada a F Mayoral i J Miret Eren cavades a l’esquist tres restaven arrenglarades entre elles, la quarta no Tenien una planta circular, amb les parets còncaves i el fons arrodonit Foren farcides amb materials sobretot d’època…
Torre dels Moros (Fondespatla)
Art romànic
Situació Construcció defensiva amb un gran esvoranc al mur de ponent, que corresponia a l’indret on hi havia la porta d’accés ECSA - J Bolòs La torre, anomenada Caseta dels Moros, és situada a l’extrem d’un serrat que hi ha al sud-est de la població de Fondespatla, damunt de la partida de terres anomenada Vila Vella i amb una bona panoràmica sobre la plana on fou construïda aquesta població i sobre altres poblacions de la conca del riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF534211 Des de la carretera, davant de l’entrada del poble, surt, en sentit contrari al d’accés a la població, un camí…
Sepultures de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Tres de les sis sepultures excavades a la roca situades al nord del turó de Maldanell ECSA-JBolòs Aquest conjunt de sepultures excavades a la roca està repartit en tres indrets diferents del turó del castell i antic vilatge de Maldanell, al N, al S i a l’W JMMR Mapa 33-15 389 Necròpoli El conjunt més important de sepultures és situat al N del turó de Maldanell Es tracta de sis tombes excavades en una roca, la més gran de totes les roques que contenen enterraments Aquest conjunt de sepultures és d’un interès remarcable per les característiques especials que presenta Les tombes estan…
Casa forta de la Boadella (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa amb restes d’una capella, aprofitada durant segles com a masia J Tous La Boadella és situada a la part solana de la vall de Fígols, a 2 km d’aquesta població Mapa 34–11253 Situació 31TCG648741 Al capdamunt del poble de Fígols prendrem la pista que va a Romanins, i continuarem per la pista de la Vall fins a la cruïlla de pistes, a 2 km Allí a la vora s’alça la casa de la Boadella MTV-VRM Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació Tan sols s’ha trobat un esment del lloc de Boadelia de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou…
Peces d’art romàniques del Museu Balvey (Cardedeu)
Art romànic
Museu Al Museu Balvey de Cardedeu es conserven restes romàniques disperses que, en general, són força desgastades i de poca qualitat Convé remarcar que, un cop analitzats, els capitells 1, 2 i 3, força deteriorats, són gòtics El capitell núm 4 té forma cúbica i fa 18 cm de costat per 16 cm d’altitud És decorat amb motius vegetals, si bé la seva collocació no és gaire comuna dins el romànic Les fulles parteixen de dos nivells A mitja alçada del capitell i en el centre de cada cara en surt una en sentit descendent del mateix punt de partida i en direcció oposada surten tiges que es bifurquen…
Castell del Rei o de la Suda (Lleida)
Art romànic
Situació Aixecat sobre la Roca Sobirana, aquest castell, situat prop la Seu Vella, domina tota la ciutat ECSA-XGoñi Aquest castell és situat al punt culminant del turó de la Seu Vella, al lloc anomenat antigament la Roca Sobirana, que serveix de base a l’edifici, a gairebé 100 m sobre el nivell del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Història Les primeres referències històriques sobre aquest castell són d’època islàmica Hom sap que vers l’any 883 el cap de la Frontera Superior, Ismā’īl ibn Mgsa, reedificà novament el castell i fortificà tota la ciutat En conquerir-se Lleida l’any 1149,…
Sant Jaume de Queralt, antigament Sant Cristòfol (Bellprat)
Art romànic
Situació Antiga parròquia, ara abandonada i amb l’edifici molt modificat, on encara són visibles paraments amb arcuacions llombardes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, sobre el planell on acaba la pista que s’enfila fins a arribar sota l’espadat, on són encimbellades les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715970 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Queralt Des de molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme del castell, posteriorment aquestes passaren a l’…
Sant Pere Desplà (Arbúcies)
Art romànic
Situació L’antiga església de parròquia rural es troba en un pla prop de l’antiga casa pairal de Can Ferrer Mapa L37-13332 Situació 31TDG564325 Per anar-hi cal agafar una pista particular que hi ha a mà dreta, passats uns metres del quilòmetre 7 de la carretera GE-543, d’Arbúcies al Coll de Ravell JRR Història A dalt, l’església vista des de la part nord-est, tal com va quedar després de la restauració dels anys 1983-1985 A baix, interior de l’església amb les restes dels arcs formers que amagaven les parets preromàniques del temple primitiu F Tur La primera notícia documental que coneixem…
Castell i vilatge de Castellfollit (Vimbodí)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest important conjunt dominen la vall de Castellfollit, en ple bosc de Poblet A Carreras Castell amb una torre de planta trapezial situat damunt d’una roca al vessant est de la vall de Castellfollit Al seu costat hi ha restes d’altres construccions Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica sobre un sector de la Conca de Barberà, es pot controlar el pas pel camí que segueix el fons de la vall i es pot establir fàcilment una relació visual amb altres indrets de les Muntanyes de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF383804 Si seguim la carretera local T-700 que va de…
Vila medieval de Terrassa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat amb l’actual església parroquial del Sant Esperit al centre i al fons el conjunt episcopal d’Ègara TAVISA-J Todó La ciutat és situada a la dreta de la riera de les Arenes, en una plana suaument ondulada, a 286 m d’altitud Fins el 1904 el seu terme es dividia en dues municipalitats la de Terrassa, pròpiament dita, i la de Sant Pere de Terrassa Aquesta segona s’estenia per l’esquerra del torrent de Vallparadís i, a desgrat del nom, no comprenia l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa, de la qual va prendre la denominació i depenia…