Resultats de la cerca

El lloc de Greulera, al fons d’una vall bosquerola, és esmentat des del segle X vallis Agrevolaria , 941 i la seva església de Sant Maurici des del 1242 Sembla que l’església, documentada a l’edat mitjana, correspon a una capella rectangular, regularment orientada, situada al nord de l’actual capella principal Al segle XIV depenia del cambrer de Sant Martí del Canigó

Aquesta torre apareix esmentada el 1285, quan s’afirma que Sant Miquel de Cuixà tenia una torre a la vall d’Urús “ in turre vallis de Urucz ”, en la qual el paborde de Cerdanya d’aquest monestir rebia tots els censos, quarters, terços i rèdits Cuixà era senyor d’Urús des de l’any 965, gràcies a una donació testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya Potser cal situar aquesta torre al puig d’Urús, prop de l’ermita de Sant Grau

Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…

El lloc de Lentillà o Nentillà és consignat en la documentació a partir del segle X vallis Nintilliani L’antiga ermita de Santa Magdalena era situada entre Marquixanes i Vinçà, a la riba esquerra del riu Lentillà, molt pròxima a la carretera N-116 i l’actual oratori de Santa Magdalena Les primeres referències documentals que s’han localitzat de l’antiga ermita daten de l’any 1299, quan en dues actes diferents es fa menció de Guillem Moysen, capellà de l’església de Lentillà Aquesta ermita o santuari encara existia a la darreria del segle XVII, ja que l’any 1688 és citada com a hermita de…

Era dins el terme del castell d’Eramprunyà i el lloc pertanyia a la parròquia de Sant Climent de Llobregat La vall de Cans Canis vallis és documentada a la fi del segle X Durant el setge de Tortosa, el 1148 Ramon Berenguer IV empenyorà la senyoria del lloc de Viladecans al bisbe de Barcelona La capella de Sant Joan de Viladecans és documentada el 1272 El 1303 hi havia donades El 1319 el bisbe Ponç de Gualba, atès que la parròquia de Sant Climent els quedava molt lluny, autoritzà els veïns de Viladecans a oir missa i rebre els sagraments a la capella de Sant Joan de Viladecans El 1684 l’…

L’antic veïnat de la Vall o la Vall d’Espirà és situat al migdia de la vila d’Espirà de Conflent, cap del municipi El lloc és mencionat en la documentació des del segle XIII la Vall de Spira , 1264, com també la seva església, la qual és consignada per primera vegada en una escriptura de l’any 1298, per la qual Pere Dotra i el seu gendre Vernet, de la Vall d’Espirà, feren reconeixença a Pere Cadell, senyor d’Espirà, de la meitat d’una peça de terra situada a la Vallis de Spirano, loco dicto ad Sanctum Stephanum Posteriorment, en una altra escriptura és consignada com a ecclesia Sancti…

L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà tots els béns…

Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la parròquia de…

A llevant de Florejacs, vers Guissona, hi ha la partida de Valltallada o Vantalada, que té els seus orígens en un castell homònim, del qual ara ja no es conseva cap vestigi El lloc de Valltallada és esmentat per primera vegada en un judici celebrat a Guissona l’any 1024, pel qual el bisbe Ermengol d’Urgell reclamà a Guillem de Lavansa les terres del terme de Guissona que li havia usurpat injustament en la delimitació del terme de Guissona s’indica que a tramuntana afrontava, entre altres indrets, amb vallis Dalada Pocs anys després ja apareix en la documentació el castell de l’indret, quan l’…

Situació Aspecte de l’entrada d’aquesta antiga església, alterada pel seu ús actual com a dependència agrícola ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada al llogaret de Vallicrosa, al nord de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 31,8” N - Long 2° 40’ 54,6” E Abans d’arribar a Cameles per la carretera D-58 hi ha un trencall en direcció oest que porta directament a Vallicrosa en poc més d’un quilòmetre Història El lloc de Vallicrosa, Vallis crosa , apareix documentat des de l’any 974 El llogaret fou un domini de la família dels Vallicrosa La primera notícia de l’església de Sant Miquel…