Resultats de la cerca

Les imponents ruïnes del castell de Ciutadilla presideixen el poble del mateix nom, situat al vessant d’un turó a la riba esquerra del Riu Corb El 1061 es consigna un acord entre els esposos Guillem Ramon de Camarasa i Arsenda, d’una banda, i Bernat d’Oluja per l’altra, en el qual s’establí que aquest rebria el castell de Guimerà i el de Ciutadilla amb la meitat dels delmes, en franc alou per aquesta cessió Bernat d’Oluja prometia als esmentats esposos que els seria home propi i els féu jurament de fidelitat El castro de Ciutadila es torna a mencionar el 1165 en l’acta testamentària de Bernat…

Situació Un aspecte que ofereix el conjunt, molt malmès i barrejat amb construccions d’època posterior L Prat Dalt un turó sobre la plana de Flotats, que domina les dues valls afluents dels rius Cardener i Negre, a l’indret per on es comença a enfilar la carretera provinent de Manresa que puja cap al Solsonès, hi ha encara ben visibles les runes del castell de Clariana, gairebé a cavall de les comarques del Bages i del Solsonès, on pertany de fet i de dret Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 Al punt quilomètric 39,800, de la carretera esmentada, a mà dreta, surt un camí no gaire practicable amb…

Situació Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant ECSA - J Giralt El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu Mapa 32-13327 Situació 31TCG110438 S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant el vessant…

Situació Vista de l’exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, que mostra el seu polit aparellat MLI Cases L’església de Sant Andreu constitueix l’edifici més important del terme municipal de Gurb Es troba situada vora l’indret on hi havia el castell, a 563 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 35,6 —y 45,3 31 TDG 356453 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau Al punt quilomètric 3,3 surt un trencall a mà esquerra que en uns 500 m porta directament a Sant Andreu El camí és ben…

Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…

Situació Torre poligonal del castell, fa poc restaurada, amb els voltants malmesos i degradats per una antiga explotació guixera ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Fotografia del començament de segle, amb l’antic nuclidel poble i l’església, entorn del castell, ara desapareguts Centre d’Estudis Comarcal d’lgualada El castell d’Òdena és situat en un turó guixós que domina la conca d’Òdena Al seu voltant s’estén la població actual, abans agrupada, conjuntament amb l’església parroquial de Sant Pere, dins el clos del castell Mapa 35-15391 Situació 31TCG866071 Òdena és a uns 3,5 km d’Igualada per la…

Situació Una vista del que resta del castell, al cantó de ponent JA Adell EI castell dels Montcada és situat a la part més alta del nucli antic de la ciutat de Vic, a la plaça de la Pietat, i els murs que n’han restat delimiten l’àmbit del jardí del temple romà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 424 31 tdg 384424 Història Raons de congruència permeten d’assegurar que els murs del vell temple romà foren aprofitats, tot just desfeta l’organització romana, com a torre o fortalesa de la civitas…

Hildesind 947-991 Fill de Tassi, un magnat de l’Empordà, gràcies al qual el monestir començà el camí de la seva esplendorosa grandesa No se sap el moment exacte en què fou nomenat primer abat del monestir, que era regit abans per un prior És probable, però, que Hildesind fos nomenat abat vers l’any 944, data d’un precepte reial que sancionava la independència del monestir de Sant Pere de Rodes En bona lògica aquesta independència comportava l’elecció d’abat propi El primer document que coneixem en el qual apareix per primera vegada Hildesind com a abat és de l’abril de l’any 947 es tracta d’…

Antecedents El món ibèric i romà El poblament del Maresme, tant a la part baixa com en el sector alt o de l’antic comtat i diòcesi de Girona, és molt remot Diferents jaciments i troballes soltes són testimonis de la presència de l’home a tota la comarca, gràcies a diferents establiments arqueològics, com els sepulcres de la fossa de Sant Genís de Vilassar, d’època neolítica, o bé d’altres d’època eneolítica o del bronze antic, també del Baix Maresme, com les coves d’en Pau i de la Granota de Vilassar de Dalt o la fossa de Can Cues d’Alella També és conegut a Vilassar el dolmen anomenat la…

L’origen de la població romans, visigots i musulmans segles III aC-VIII dC Fragment d’un plat de ceràmica estampada, trobada en una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicenç d’Enclar JM Ubach-Patrimoni Artístic Nacional Vista aèria del poble d’Ordino, situat vers la capçalera d’una de les tres valls principals que formen el Principat ECSA-Rambol Les restes arqueològiques més antigues són les de la balma de la Margineda, datades al voltant del 9000–8000 aC epipaleolític A partir d’aquí tenim una seqüència cronològica fins avui i de manera continuada els enterraments de la Feixa del…