Resultats de la cerca

Segons una de les versions de la llegenda osiríaca, era germana d’Isis i d’Osiris i muller i germana de Seth En aquest mite, és partidària d’Osiris, la mort del qual plora en unió d’Isis Lamentacions d’Isis i de Neftis, Càntics d’Isis i de Neftis Hom la representava com una dona amb corns que envolten el disc solar o, més sovint, com una dona coronada pels dos jeroglífics del seu nom Nbt , Ḥwt , és a dir, ‘Senyora del Castell’

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

De tant com estimava el seu espòs, morí en tenir notícia de la seva mort, i el seu cos fou collocat a la pira juntament amb el de Balder

Fill de Virasena i espòs de Damayantī, les seves aventures constitueixen l’objecte d’un dels episodis més famosos del Mahābhārata

Déu dels escribes i de la saviesa el Thot mesopotàmic, el seu culte sembla originari de la vila de Borsippa Gaudí d’una gran estima a Babilònia i a Assíria Durant l’imperi neobabilònic 625-538 aC fou, juntament amb Marduk, el déu de la dinastia caldea tres dels seus reis porten un nom teòfor compost a base de Nabû Nabopolassar , Nabucodonosor II i Nabonid

Una de les senyores del cel, gaudí de gran prestigi a partir del Regne Nou 1567 aC com a dona d’Ammó en la tríada tebana Era representada com una reina amb la doble corona, com un voltor o amb cap de lleona

És un dels mil fills d' Hýpnos el Son i es fa present en forma humana als homes adormits, mentre que els seus germans fan aparèixer paisatges, cases o figures d’animals

Déu del foc, hom li oferia sacrificis humans a la vall de Hinnon Gehenna , prop de Jerusalem El seu culte, que s’estengué entre la població israelita, fou finalment combatut pels profetes

D’acord amb la Teogonia d’Hesíode, era filla d’Urà i de Gea i, de la seva unió amb Zeus, engendrà les nou muses

La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al fòrum de Roma