Resultats de la cerca

Esposa d’Hèctor, defensor de Troia, tingué un fill d’aquest, Astíanax A La Illíada és representada com una tendra personificació de la mare i esposa A Les troianes d’Eurípides, mort Hèctor ja d’abans i caiguda la ciutat, els vencedors assassinen Astíanax, i Andròmaca és lliurada com a esclava al fill d’Aquilles, Neoptòlem La tradició explica que amb ell tingué tres fills i que després fou donada a Helen, germà d’Hèctor, esclavitzat a la mateixa casa A la tragèdia Andròmaca d’Eurípides, Hermíone, esposa de Neoptòlem, per gelosia intenta la mort d’Andròmaca i procura la del propi marit Racine s…

Eurípides escriví la tragèdia homònima, en què novellà les dades llegendàries

A la Ilíada XXIII i sobretot a l' Odissea XI hi ha el nucli del mite i la tragèdia d’Èdip L’oracle d’Apollo profetitzà a Lai que un fill l’assassinaria i es casaria amb Jocasta Lai abandonà el nadó, Èdip, amb els turmells lligats, d’on li vingué el nom d' Oidípous ‘peus inflats’ Recollit per uns pastors, fou afillat per Pòlib, rei de Corint Al cap d’uns quants anys, Èdip consultà l’oracle d’Apollo, que li predigué el parricidi i l’incest No tornà més a Corint i fugí a Tebes Pel camí topà Lai i la seva comitiva una discussió amb el cotxer provocà una…

Morts els seus fills a la guerra, n'assumí la venjança i se suïcidà heroicament La seva figura inspirà una tragèdia —perduda— de Sòfocles i altres d’Eurípides, dels clàssics llatins Enni, Acci i Sèneca i d’altres autors moderns

Casada amb Menelau, fou raptada pel príncep troià Paris, i això motivà, segons la llegenda, l’expedició dels grecs contra Ílion Segons altres versions, Helena i Paris arribaren a Egipte, en lloc de Troia, i hi foren retinguts pel rei Proteu Ha inspirat nombroses obres literàries entre altres la tragèdia d’Eurípides, artístiques i musicals FCavalli, RKeiser, CWGluck — Paride ed Elena, 1770—, CSaint-Saëns i JOffenbach

Filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, alguna llegenda àtica la fa filla de Teseu i d’Helena Agamèmnon, obeint els vaticinis de l’endeví Calcant, la disposà com a víctima per a un sacrifici destinat a obtenir uns vents favorables a la flota aquea, encallada a Àulida Sembla que els déus la salvaren d’ésser immolada i que s’estigué molts anys a Tàurida, consagrada al culte d’Àrtemis La tragèdia grega immortalitzà la seva figura, que, en èpoques successives, ha inspirat altres escriptors Racine, Pindemonte, Goethe, etc, i també músics DScarlatti, Jommelli, Gluck, Piccinni i pintors i…

Fill de Jàpet i de Clímenes, una de les oceànides, afavorí els homes donant-los el foc sostret, per venjança, a Zeus Aquest el castigà lligant-lo en una columna i enviant-li una àguila per devorar-li el fetge, que sempre es reprodueix Els homes foren castigats, a llur torn, amb la creació de Pandora Constitueix la figura central de la tragèdia d’Èsquil Prometeu encadenat traduïda al català per CRiba, 1933, que formava part d’una trilogia sobre el mateix personatge Considerat el creador dels humans, portador del foc i de la saviesa, la seva figura, enriquida amb motius filosòfics…

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses…

La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…