Resultats de la cerca

Data v 15 de juliol de 1415 Els procuradors de la parròquia de Sant Andreu de Gurb Osona i Lluís Borrassà, pintor de Barcelona, pacten la realització d’un retaule dedicat a sant Andreu per a l’altar major de l’església parroquial En nom de nostro Senyor Déu sia e de madona Sancta Maria, amén Trachtats e avenguts són capítols entre los honrats senyors \mosèn Pere Bonell, prevere/, lo senyor en Masberenguer, Pere Domènech, Francesch Quer, Jachme de Camp-ras, procuradors de la paròquia de Gurp, del bisbat de Vich, de una part, en Luys Borraçà, pintor, ciutedà de…

El 1905 el colleccionista Émile Peyre donà al Musée des Arts Décoratifs de París dos plafons pintats, de fusta de pi silvestre, que s’han relacionat amb les obres atribuïdes al Mestre de Soriguerola Es tracta del frontal de Santa Eugènia de Saga i d’una taula dedicada a sant Andreu El frontal de Santa Eugènia de Saga permet establir una connexió directa amb la taula de Sant Miquel de Soriguerola Tant les arquitectures com els personatges, amb grans ulls i vestits amb plecs marcats, són molt propers MAD – LSully-Jaulmes El frontal de Santa Eugènia MAD, núm inv PE 121 és amb…

Miracle del Mont-Saint-Michel del retaule dels Sants Miquel i Hipòlit de Palau del Vidre, d’Arnau Gassies, contractat el 1454 CGPO/CDCROA – JBMathon Com succeeix sovint en el terreny de la investigació sobre la pintura medieval, la definició de la personalitat artística d’Arnau Gassies parteix de l’associació entre una troballa documental i una obra conservada En concret, fou la combinació dels treballs de diferents historiadors, això és, la recerca arxivística de Pau Masnou i els estudis estilístics de Ch R Post, unit a un profund coneixement del patrimoni artístic rossellonès, el que…

Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb imatgeria a les…

L’increment de les dimensions dels vidres i la diversificació i aclariment de les tonalitats foren constants al llarg del segle XIV i principi del XV Les coloracions s’enriquiren gràcies a l’extensió, a tots els colors, de les combinacions dels vidres plaqués , que abans es reservaven al vermell La generalització del groc d’argent sobre diferents colors contribuí a l’estalvi dels talls del vidre, ja que possibilitava el canvi de color en un sol fragment Això propiciava també l’aclariment dels tons per la utilització de vidre incolor A les novetats tècniques, s’hi afegiren els canvis formals…

El sever i compacte edifici de l’hospital, vora la Seu Nova ECSA – JTodó Al llarg de l’edat mitjana la ciutat de Lleida mostrà una gran preocupació per l’atenció i l’acolliment de pobres, malalts i desvalguts Bona prova d’això és l’elevat nombre d’institucions assistencials que s’hi erigiren d’ençà del segle XII Amb tot, la mala gestió i les dificultats per a obtenir rendes precipitaren la progressiva desaparició de la majoria d’aquests centres, mentre la resta subsistia en unes condicions força lamentables A mitjan segle XV, la situació devia ser especialment dramàtica, de manera que sorgí…

Es desconeix l’origen geogràfic del conjunt d’obres atribuïdes a aquest anònim, tot i que a vegades s’han relacionat amb Girona, com va fer Gudiol i Ricart, atès el seu parentiu amb obres posteriors d’aquesta regió Gudiol i Ricart, 1953, pàg 117, mentre que Ainaud també proposà un hipotètic origen gironí per a la principal obra d’aquest artista, el retaule de Sant Julià i Santa Basilissa Ainaud, 1990, pàg 93 La producció atribuïda al Mestre de Santa Basilissa comprèn el retaule de Santa Bàrbara MNAC/MAC, núm inv 4506, que ingressà al Museu Nacional d’Art de Catalunya procedent de l’adquisició…

Escut de la ciutat encastat a la façana de l’hospital de Santa Maria ECSA – GSerra Situació i topografia La ciutat de Lleida es constituí a la riba dreta del Segre, al cim i al vessant d’un turó Les cinc parròquies que formaven la Lleida dels darrers segles de l’edat mitjana eren situades al voltant del tossal, on s’alçava la seu, el castell del Rei i molts altres edificis importants, sobretot relacionats amb eclesiàstics Per a entendre la ciutat medieval, cal valorar també la importància de l’eix viari que anava de nord-est a sud-oest, entre el riu i el vessant del turó En certa manera, la…

Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Lluís Borrassà, de vers el 1395, conservat al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès La seva estructura encara és deutora del tipus de retaule de la segona meitat del segle XIV BSFL – GSerra Al llarg del primer gòtic internacional l’arquitectura del retaule va experimentar una evolució força important, que es reflecteix clarament en els textos dels contractes El retaule de “fuyloles” pintades amb apòstols, verges, sants i altres imatges i una fusteria relativament senzilla, pròpia de la segona meitat del segle XIV, es transforma…

Monjo que decora una mènsula de la imposta superior del presbiteri, de vers 1433-40 ACT La fàbrica gòtica de la catedral de Tortosa va ser iniciada el 1346, en temps del bisbe Arnau de Llordat Tanmateix, els problemes conjunturals que en aquell moment afectaven els territoris de la corona catalanoaragonesa van impedir el desenvolupament normal de les obres al llarg del tercer quart del segle No va ser fins els anys 1375-80 que es van començar a bastir els sectors superiors dels murs, on es troben els relleus Entre aquestes dates i el 1420, aproximadament, es va aixecar tot l’arc perimetral de…