Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Els processos d’emmurallament
Art gòtic
Recinte emmurallat, vila de Tossa de Mar La vila i el castell de Tossa de Mar, als vessants i al capdamunt del Mont Guardí, defensaven la petita badia del mateix nom, que era un magnífic port natural Des del 966 el lloc era sota senyoria del monestir de Ripoll per donació del comte Borrell La vila va rebre una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga el 1187 per atreure-hi habitants i s’hi reservà per al monestir el delme del peix i el dret del peix de tall Al segle XV consta encara que durant la Quaresma Ripoll es proveïa de peix del port de Tossa Com moltes poblacions de la costa, la…
L’estola del bisbe Ramon d’Escales
Art gòtic
Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va obrir també…
La incidència dels terratrèmols del final de l’edat mitjana
Art gòtic
Aproximació i incerteses Localitats i edificis danyats en els principals terratrèmols del 1373 al 1448 només hi consten les localitats i edificis dels quals es té constància documental E Redondo Tot i la importància i gravetat dels terratrèmols que a la baixa edat mitjana sacsejaren el país i feren grans demolicions en diferents indrets, hi ha relativament poca informació sobre els estralls que produïren en els edificis gòtics, religiosos i civils, alguns dels quals eren a mig construir, com és el cas ben conegut de la nau de la seu de Girona Viles i pobles de tot Catalunya es…
Les cases fortes
Art gòtic
Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…
Santa Maria de Rubió
Art gòtic
Escut dels Castellolí sobre el portal principal ECSA - GSerra Tal com s’exposa en la introducció general d’aquest apartat, la diòcesi de Vic, molt afectada pel despoblament dels segles XIV i XV i per les guerres remences, està pràcticament mancada de gòtic rural L’etapa d’esplendor o enfortiment del feudalisme, amb el notable augment de població rural que es va produir al llarg dels segles XI al XIII, va fer que es renovessin en aquells temps, els d’esplendor de l’art romànic, gairebé totes les esglésies rurals del país i de les viles i ciutats Al camp, l’esmentat despoblament del final de l’…
Un vellut de l’antiga col·lecció Pascó
Art gòtic
Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona núm inv 28 232 És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà Fa 126 cm per 60,5 cm Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la collecció de Josep Pascó Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV La decoració és en diagonal i fa una línia corba inclinada a l’esquerra o a la dreta alternativament, alternança que ocupa tota l’amplada del teixit Una magrana de mida gran, collocada al costat esquerre…
Introducció a l’etapa inicial de l’escultura gòtica
Art gòtic
Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…
Els hospitals de camí
Art gòtic
Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens Les referències documentals als hospitals de camí són molt reculades a la Catalunya medieval i arrenquen de l’establiment, l’…
Les catedrals als segles XIV i XV
Art gòtic
Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…
El retaule de la Mare de Déu de l’Estrella de la catedral de Tortosa
Art gòtic
L’estructura i la iconografia A la catedral de Tortosa es conserva, al darrere de l’altar major, el retaule de fusta de la Mare de Déu, conegut com el “retaule de l’Estrella” En realitat, es tracta d’un políptic de fusta que combina l’escultura –visible quan el retaule resta obert– i la pintura, a les taules exteriors de les portes La descripció i l’anàlisi de la part pictòrica del retaule s’apleguen en el capítol “La pintura italianitzant a Tortosa” del volum Pintura I d’aquesta collecció, pàg 221-224 Les trenta escenes esculpides de les vides de Jesús i la Mare de Déu s’ordenen en vuit…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina