Resultats de la cerca

Anvers de la creu processional de Sant Nicolau de Cervera Avui conservada a la residència Mare Janer d’aquesta població, va ser encomanada el 1435 pels confrares de Sant Nicolau a l’argenter ciutadà de Barcelona Bernat Llopard ©RManent Al llarg dels segles XIV i XV es va viure un moment d’eufòria pel que fa a la creació de confraries i corporacions, les quals constituïren una veritable xarxa d’institucions que intentaven cobrir les necessitats, tant físiques com espirituals, del poble i que, inevitablement, es van convertir en clients importants d’un art religiós partícip del nou gust cortesà…

Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…

Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer MNAC/MAC, núm…

Retaule de la Pietat de la capella homònima Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, abans que fos desmuntat El mercader Joan Piquer l’encarregà a Francesc Olives el 1480 collecció privada De Francesc Olives –també denominat Solives, Solibes, Sesolives o Ces Olives– se’n coneixen poques dades biogràfiques Se sap que era originari de Banyoles Pla de l’Estany, que el 1480 contractà un retaule a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i que l’any següent, el 1481, s’havia traslladat a Tarragona, ciutat on consta domiciliat quan li encarreguen un altre retaule per al santuari de la Bovera, a Guimerà Urgell…

Tot i que els canvis estructurals més significatius que experimentà el retaule en temps de l’internacional es donaren durant la primera etapa, també n’hi va haver en 1425-50, aproximadament Consistiren sobretot en la substitució de les redortes per pilars i en una certa tendència a incloure-hi menys escenes, però força més grans Tanmateix, els testimonis de retaules dels diferents indrets del territori català ofereixen una gran diversitat tant pel que fa a l’estructura com a la tècnica emprada Els canvis estructurals del període anterior es consolidaren plenament durant aquesta segona època…

Tramada de les naus de la catedral de Barcelona entre el rerecor i el cimbori S’hi observen les capelles laterals i la galeria alta, i també, a la part superior de la nau central, el trifori i un òcul CB – GSerra Les característiques tipològiques de l’arquitectura gòtica catalana es relacionen amb diversos factors D’una banda, amb les tradicions constructives, o sigui, amb els coneixements i els procediments arrelats entre els mestres d’obres del país, arrelament provocat per l’existència d’una tradició cultural expressada mitjançant la sàvia adequació de l’arquitectura a les condicions del…

Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial…

Es pot afirmar sense sornegueria que el segle XIX és el segle del gòtic, ja que fou utilitzat abundantment a tot el món occidental, inclòs el nou continent Aquesta presència generalitzada de l’estètica goticista al llarg de gran part de la centúria permet mantenir que l’estil gòtic és el més característic del món vuitcentista Aquesta afirmació, gens exagerada, pot tanmateix semblar estranya, sobretot si tenim en compte que la història de l’art estableix que el gòtic correspon fonamentalment als segles XIII-XV Però la realitat no és aquesta No tan sols es continuaren construint edificis gòtics…

Recinte emmurallat, vila de Tossa de Mar La vila i el castell de Tossa de Mar, als vessants i al capdamunt del Mont Guardí, defensaven la petita badia del mateix nom, que era un magnífic port natural Des del 966 el lloc era sota senyoria del monestir de Ripoll per donació del comte Borrell La vila va rebre una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga el 1187 per atreure-hi habitants i s’hi reservà per al monestir el delme del peix i el dret del peix de tall Al segle XV consta encara que durant la Quaresma Ripoll es proveïa de peix del port de Tossa Com moltes poblacions de la costa, la…

Gràcies a les investigacions de Pere Freixas es coneixen un bon nombre de referències documentals de la vida privada i artística de Ramon Solà I Nascut probablement els darrers anys del segle XIV, les primeres notícies d’aquest artista són del 1424, any en què policromà diverses obres de l’imaginaire Antoni Canet Concretament, la clau de volta de la Mare de Déu amb el Nen de la catedral de Girona i un tabernacle per al convent gironí de Sant Domènec Aquest mateix any, però anteriorment, Solà fou el responsable de policromar de nou l’esplèndida escultura d’alabastre de sant Carlemany,…