Resultats de la cerca

Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall, mossèn…

Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del groc al roig, segons la composició del…

El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…

La història de la casa i dels seus estadants Mont-rodon és el nom d’un serrat de forma arrodonida, esmentat des del 1076 com a límit de la parròquia de Sant Genís de Taradell, i que al principi del segle XII va prendre la domus o casa forta construïda al seu vessant nord La família de cavallers que l’habitava és documentada a partir del 1128, any en què signen en documents expedits pel senyor del castell de Taradell, que els havia confiat la defensa i batllia d’un ampli sector del terme El senyor del castell de Taradell els va assignar per a la seva manutenció part del delme de Taradell i un…

Custòdia de la seu de Barcelona Barcelona, vers 1370-1400, un ostensori turriforme des de fa segles inclosa en un conjunt format pel mateix ostensori, la cadira on descansa i diverses corones i joies que l’acompanyaven fins fa poc i que han estat traslladades al Museu de la Catedral ©RManent L’ostensori en forma d’edifici gòtic que forma part del Tresor de la catedral de Barcelona pertany a un grup tipològic ben definit que té el seu origen funcional en les processons eucarístiques instaurades vers els darrers decennis del segle XIII per l’Església cristiana com a complement de la festivitat…

Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…

Arquitectura “gòtica” en l’època “renaixentista” A Catalunya, com en tantes altres regions o territoris nacionals d’Europa, el segle XVI fou un període de canvis de model artístic, a causa de la irrupció i difusió del nou estil renaixentista nascut a Itàlia Però, malgrat la designació habitual d’“època del Renaixement” i malgrat que en aquell temps la producció artística del país registrà un seguit formidable de transformacions en sentit renaixentista, fou també una etapa fronterera i d’aiguabarreigs, de vacillacions i de contradiccions, de mescles i d’hibridació En qualsevol cas, a l’hora d’…

Al llarg dels segles del gòtic s’empraren diverses tècniques pictòriques, en funció del suport fusta, mur, pergamí, paper, tela, etc En aquest capítol es tractaran les tres tècniques més importants i de les quals s’han conservat més exemples la pintura sobre taula o fusta, la miniatura i la pintura mural La pintura sobre fusta Introducció Revers de la taula de l’Ascenció, del Mestre de Xàtiva, amb els travessers de reforçament de les posts v 1500 Procedeix de la collegiata de Xàtiva Museu Nacional d’Art de Catalunya – ACarreras L’evolució arquitectònica que es donà en la transició de l’estil…

En l’actualitat no resulta fàcil de desxifrar la cultura pictòrica catalana de la fi del segle XIII, atès que la varietat de tendències que revelen les poques taules que han sobreviscut al pas del temps en complica l’estudi Es tracta d’obres fragmentàries en un doble sentit d’una banda, perquè sovint el seu estat de conservació o les conseqüències de restauracions massa agressives n’han perjudicat, a hores d’ara sense remei, una lectura lineal d’altra banda, perquè són fragments d’un conjunt més ampli de peces i de testimonis pictòrics de tallers actius entre les dues darreres dècades del…

Escut de la ciutat encastat a la façana de l’hospital de Santa Maria ECSA – GSerra Situació i topografia La ciutat de Lleida es constituí a la riba dreta del Segre, al cim i al vessant d’un turó Les cinc parròquies que formaven la Lleida dels darrers segles de l’edat mitjana eren situades al voltant del tossal, on s’alçava la seu, el castell del Rei i molts altres edificis importants, sobretot relacionats amb eclesiàstics Per a entendre la ciutat medieval, cal valorar també la importància de l’eix viari que anava de nord-est a sud-oest, entre el riu i el vessant del turó En certa manera, la…