Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Josep Antoni Verdaguer D’Albertí i Carbonell
Història
Dret
Advocat, auditor de guerra i funcionari reial.
Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per designació…
Bartomeu Amengual i Andreu
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Començà a escriure en “El Felanigense” Traslladat a Barcelona des de Palma, on havia estudiat el batxillerat, hi estudià dret tot escrivint a “La Vanguardia” 1889-95 i al “Diario de Barcelona” 1895-1905, mentre enviava cròniques a “La Almudaina” que feren un gran impacte a les Illes Collaborà, també, en múltiples publicacions “La Veu de Catalunya”, “The Daily Mail”, “Economia i Finances”, “Revue Économique Internationale”, etc Els seus principals articles han estat recollits en l’obra El optimismo que debemos tener 1924, i en el fullet La indústria de los forasteros 1903, amb…
mutualitat
Dret
Associació, generalment voluntària, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs.
Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o reorganitzades pel…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…
Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,
matrimoni
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera unívoca arreu A…