Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
alteritat
Dret
Qualitat de la justícia en tant que aquesta implica sempre una relació d’un subjecte amb un altre subjecte, donant-li allò que és seu, que li correspon.
En el principi d’alteritat es fonamenta la justícia commutativa
dret fiscal
Economia
Dret
Dret fiscal
Part del dret administratiu relatiu a la finança pública que regula l’obtenció dels ingressos estatals, especialment a través del sistema impositiu, i llur utilització en les despeses públiques.
Anomenat també dret financer o dret trubutari , es fonamenta en les disposicions que regulen el pressupost general de l’estat
família matrimonial
Dret
Família constituïda a partir del matrimoni contret segons les disposicions legals.
Li és concedida la plenitud dels drets, tant pel que fa a les relacions conjugals com a les paternofilials i a les parentals La família matrimonial s’estructura en l’ordre patrimonial a partir del règim econòmic conjugal, que, a Catalunya, segueix el sistema anomenat de separació de béns, i del règim successori, que, en el dret català, es fonamenta en la institució de l'hereu
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu…
Tractat de Funcionament de la Unió Europea
Dret
Tractat resultant de la reforma del tractat constitutiu de la Comunitat Europea arran de l’anomenat Tractat de Lisboa que fou signat pels representants dels estats membres de la Unió Europea el 13 de desembre de 2007 i entrà en vigor l’1 de desembre de 2009.
Organitza el funcionament de la Unió i determina els àmbits, la delimitació i les condicions d’exercici de les seves competències Juntament amb el Tractat de la Unió Europea, també reformat per l’anomenat Tractat de Lisboa, constitueixen els tractats sobre els quals es fonamenta la Unió Tant el Tractat de Funcionament de la Unió Europea com el Tractat de la Unió Europea, que tenen el mateix valor jurídic, són designats en ocasions com els “Tractats Constitutius” per distingir-los del “Dret derivat” de la Unió Europea, que és aquell dret aprovat pels òrgans i d’acord amb les…
dret romà
Dret
Dret romà
Conjunt de regles que presidiren les relacions jurídiques del poble romà en les diferents èpoques de la seva història.
Experimentà diverses fases de desenvolupament Primerament hi hagué la fase del ius civile , des de la fundació de Roma, l’any 714 aC, fins a la segona guerra púnica l’any 201 aC és l’època de l’estat ciutat, i el dret té unes característiques simples i un caràcter rígid i consuetudinari Posteriorment sorgí el ius gentium , l’any 201 aC, el qual perdurà fins a la mort d’Alexandre Sever l’any 235 dC és un dret regulador del comerç dels romans enfront dels estrangers i dels esclaus, on la llei té un paper secundari Finalment aparegué el ius hellenicoromà o bizantí, l’any 235, que es mantingué…
Santiago Mir i Puig
Dret
Advocat penalista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1969, es doctorà el 1982 amb una tesi sobre la reincidència, i aquest any obtingué la càtedra de dret penal a la UB Un any abans 1981 havia guanyat per concurs oposició la càtedra de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1974 s’incorporà com a professor adjunt i el 1976 com a agregat Aquest any publicà Introducción a las bases del Derecho Penal , obra que el convertí en un renovador de l’especialitat, que fonamentà en el marc de l’estat democràtic i de dret, i que aprofundí al llarg de la seva trajectòria com a docent i en…
codi de comerç
Economia
Dret
Dret mercantil
Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques de caràcter mercantil.
El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç…
interpretació de les lleis
Dret
Acció d’interpretar el sentit de les normes jurídiques en llur aplicació a un cas concret.
Hom en diu autèntica quan és feta pel mateix legislador, doctrinal quan es fonamenta en l’opinió dels jurisconsults i usual quan es basa en la jurisprudència dels tribunals A la cort de Montsó del 1289 fou prohibit d’interpretar les constitucions de Catalunya i fou decidit que, en el cas que fos necessari algun aclariment, el farien el rei amb un consell de rics-homes, ciutadans i cavallers, assessorats per juristes A la cort de Girona del 1321, el consell d’interpretació fou ampliat amb quatre prelats Això es referia més pròpiament a l’aclariment de llei o interpretació…
societat de responsabilitat limitada
Dret
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
En el procés de reforma de la legislació mercantil espanyola la renovació del dret de societats de responsabilitat limitada es presenta com una necessitat objectiva i urgent La reforma és conseqüència obligada del nou règim jurídic de les societats anònimes, introduït per la llei de 25 de juliol de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Unió Europea en matèria de societats La nova llei que regula aquestes societats és de 23 de març de 1995 i es fonamenta en diversos postulats, un dels quals és la flexibilitat del règim jurídic, a fi i efecte…