Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
mètode dels balanços
Economia
Dret
Sistema bàsic de la planificació socialista centralitzada.
Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques quilograms, metres,…
Andrea Alciato
Dret
Jurisconsult italià.
Féu els seus estudis a les universitats de Pavia i Bolonya Fou professor de dret civil a Avinyó 1518 —on inicià les bases d’un nou mètode d’ensenyament del dret, que trasbalsà els esquemes tradicionals de l’escola dels glossadors—, a Bourges —on del 1529 al 1533 ocupà una càtedra que li atorgà Francesc I de França—, a Pavia 1533, a Bolonya i a Ferrara El 1522 havia aparegut la seva gran obra, Emblematum libellus, aplec de sentències morals en dístics llatins Destacà per l’ús del mètode històric i lingüístic en l’estudi del dret romà
Antoni M. Ballester i Puchalt
Teatre
Literatura catalana
Dret
Política
Comediògraf.
Advocat penalista, fundà El Foro Valenciano Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat
,
mediació familiar
Dret
Institució per a la resolució pactada de conflictes entre membres de la mateixa família o persones amb una unió estable de parella.
La llei 1/2001 del Parlament de Catalunya creà el Centre de Mediació Familiar de Catalunya, entitat sense personalitat jurídica pròpia, adscrita al departament de justícia, que té per objecte promoure i administrar la mediació regulada per aquesta llei i facilitar que s’hi pugui accedir Regula, a més, la mediació familiar com a mesura de suport a la família i com a mètode de resolució de conflictes per a evitar l’obertura de procediments judicials de caràcter contenciós i posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast Es troben legitimades per a instar la mediació familiar tant les…
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la…
aclamació
Dret
Mètode d’elecció en què, sense votació de cap tipus, és aprovada una cosa o elegida una persona a través de manifestacions sorolloses (veus, rumors, aplaudiments, crits, etc) d’assentiment.
L’aclamació és utilitzada per a suplir la votació, perquè hom considera que no existeix minoria i que l’acord és total És el procediment més directe per a imposar un criteri en una assemblea i eliminar la possible oposició, correcció, crítica o discrepància de matís
analogia
Dret
Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos no prevists anàlegs o semblants amb identitat de raó.
El seu fonament és el principi segons el qual a fets iguals correspon igual regulació, és a dir, a igual raó, igual disposició L’aplicació de l’analogia en el camp del dret ofereix dificultats, car, bé que pot servir útilment per a completar el sistema de normes legals, també pot servir per a introduir l’arbitrarietat i l’abús, en especial per obra dels jutges, principals aplicadors de l’analogia En el dret civil l’analogia és fàcilment admesa, i en casos concrets, com per exemple en la llei espanyola d’arrendaments urbans, hom fa una crida expressa a l’aplicació per analogia En el dret penal…
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell segons un gravat del volum primer de les seves Opera Omnia (Lucca 1775)
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Dret
Eclesiàstic, historiador i humanista.
Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…
,
jurista
Dret
Tractadista del dret.
Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…