Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió mitjançant el…
anotació preventiva
Dret
Assentament de caràcter provisional que hom practica en els llibres registrats, en especial del registre de la propietat, i que té per objecte d’assegurar els resultats d’un litigi, garantir un dret pendent o preparar una inscripció definitiva.
Així, hom pot fer anotació preventiva d’una demanda judicial sobre un immoble, d’un manament d’embarg, d’una prohibició de vendre, etc El nou Codi català de successions es refereix a l’anotació preventiva de demanda de reclamació de la llegítima o el suplement d’aquesta i a l’anotació de demanda de reclamació de la quarta vidual que es practicaran des d’ara únicament si ho demana l’interessat i ho disposa el jutge, al Registre de la Propietat Després de la Llei del Parlament de Catalunya 8/1990 sobre la modificació de la regulació de la llegítima, no es practicarà pel que fa a les herències…
assistència jurídica
Dret
Funció pròpia de l’advocat, especialment necessària en els litigis en què normalment no és reconegut a les parts litigants el poder de postulació processal, o sigui, la possibilitat d’intervenir personalment per a defensar els seus drets davant els tribunals.
La llei de 1996 d’ assistència jurídica gratuïta regula un nou sistema de justícia gratuïta, abans no recopilat en un cos legal sencer, que permet als ciutadans que acreditin insuficiència de recursos econòmics per a litigar, obtenir l’assessorament en dret per a accedir a la tutela judicial efectiva La nova llei configura un dret més complet i amb més garantia d’igualtat per a les parts en un procés, eliminant excessives onerositats Als beneficis ja consagrats en l’ordenament jurídic, s’afegeixen noves prestacions, com l’assessorament i l’orientació previs a la iniciació del procés…
jurisdicció forçosa
Dret
Jurisdicció a la qual necessàriament s’han de sotmetre els peticionaris, sol·licitants, pledejants o acusats i que no pot ésser prorrogada a favor de cap més organisme, jutjat o tribunal, bé que sigui de la mateixa categoria.
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…