Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
dret castellà
Dret
Dret propi dels territoris de l’antiga corona de Castella.
Tenint en compte la perllongada etapa de formació i d’expansió del conjunt castellanolleonès i les diferents condicions en les quals s’hi incorporen els territoris i la població de les successives zones adquirides, hom s’explica la varietat d’influències i de corrents que anaren afaiçonant-ne el sistema jurídic De bell antuvi cal registrar el llegat visigòtic, representat per la vigència de l’antic Liber iudiciorum , als primers segles de la Reconquesta, en la zona més occidental Galícia, Portugal, Astúries i, sobretot, la regió lleonesa, on residia la cort, que es considerava…
llit fluvial
Dret
El jaç o tros cobert habitualment per l’aigua durant les revingudes corrents.
Aquests territoris són béns de domini públic
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
declaració unilateral d’independència
Dret
Declaració d’independència duta a terme per un govern d’un territori sense acord amb el govern de l’Estat al qual pertany legalment
.
Es tracta, per tant, d’un trencament amb la legalitat vigent dels estats Les declaracions unilaterals d’independència són conseqüència de conflictes entre estats, o imperis, amb les seves colònies o territoris annexats per conquesta o acords dinàstics A Europa, hom pot identificar declaracions unilaterals d’independència des de l’edat moderna com a precedent, hom pot esmentar l’acta d’abjuració a l’obediència al rei Felip II de Castella de les set Províncies Unides dels Països Baixos 1581 Al segle XVIII, la Declaració d’Independència dels EUA 1776 n’és considerat el cas…
Tractat de Roma
Política
Dret
Acord signat a Roma el 1957, que creà la Comunitat Econòmica Europea (posteriorment Unió Europea) i l’EURATOM.
Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors,…
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava deutes o…
Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico
Dret
Llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles el 30 de juny de 1982 i declarada en part inconstitucional.
El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes En l’article 2 “se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate” afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le…
finançament autonòmic
Dret
A l’Estat espanyol, recursos que tenen les autonomies d’acord amb la Constitució del 1978 per a l’exercici de la seva autonomia política i el desenvolupament i l’execució de les seves competències d’acord amb principis de coordinació amb Hisenda i de solidaritat.
Els recursos de les comunitats autònomes són constituïts per impostos cedits totalment o parcialment per l’estat, recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’estat, els impostos creats per les comunitats autònomes i les seves contribucions especials, les transferències del fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’estat, els rendiments procedents del seu patrimoni i els ingressos de dret privat i el producte de les operacions autonòmiques de crèdit Hi ha dos tipus de sistemes de finançament…
anivellament fiscal
Dret
Redistribució de recursos derivats de l’extracció impositiva entre diferents instàncies de govern.
En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de…
dret visigòtic
Dret
Dret propi del visigots.
Originàriament popular i consuetudinari, com el de tots els pobles germànics, adoptà la forma escrita i codificada arran de l’establiment dels visigots al migdia de les Gàllies i, sobretot, en independitzar-se de l’imperi Romà i estendre's des de les Gàllies cap a la península Ibèrica El Codex Eurici Euric i la seva revisió feta fer per Leovigild constitueixen els seus primers exemplars, potser d’exclusiva aplicació als súbdits de raça goda, mentre que els habitants d’ascendència romana pogueren continuar gaudint de llur antic dret, objecte, al seu torn, d’una recopilació abreujada per part…