Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
governador civil
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, representant permanent del govern en una província.
Històricament sorgeix a partir del prefecte, a imatge del francès, creat per Josep I 1810 El 1834, amb motiu de la divisió provincial del territori, aquest prefecte rep el nom de governador civil, bé que les seves funcions eren poc clares i depenien del moment polític Aquesta situació romangué fins el 1958, que, en el marc de reestructuració de l’administració pública, li fou atorgat un estatut Les seves funcions són de dues classes polítiques i administratives Entre les primeres li correspon de mantenir l’ordre públic en el territori entre les segones hi ha la de direcció i…
salconduit
Dret administratiu
Document lliurat per una autoritat, civil o militar, autoritzant el portador a circular per un territori o travessar una frontera.
És considerat com el precedent del passaport Avui dia té vigència en temps de guerra a causa de l’excepcionalitat de les circumstàncies
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
reclamació prèvia
Dret administratiu
Dret civil
Dret processal
Reclamació administrativa que cal formular com a requisit previ a l’exercici davant la jurisdicció civil o laboral de tota classe d’accions contra l’administració.
policia
Militar
Dret administratiu
Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments.
Coneguda en la majoria de societats des de l’antigor, ha respost als principis morals del poder que l’ha organitzada, participant de la seva ideologia Per això, hom considera que, dintre un estat just, té el deure de garantir les llibertats i els drets individuals i collectius, i només, amb vista a aquest fi, pot exercir les coaccions imprescindibles Les seves funcions, hom sol considerar-les distribuïdes en tres branques policia administrativa , encarregada de fer complir les lleis i els reglaments dels serveis públics policia portuària, sanitària, militar, etc, policia de seguretat , amb…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions…
consell municipal
Història
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu i de govern dels municipis de l’Estat francès.
Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i…
consell de districte
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu dels districtes (o arrondissements
), circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos.
La institució fou creada el 1789 arran de la Revolució, amb caràcter electiu, format per dotze membres i assistit per un procurador síndic, amb la finalitat d’administrar el districte Per una llei del Consolat, del 1800, les seves funcions foren reduïdes al repartiment d’imposts, i la designació dels seus membres fou confiada al prefecte el caràcter electiu fou recuperat el 1802, però la importància d’aquests consells restà molt reduïda Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells de districte a les sotsintendències sotsprefectures des de la instauració del règim civil, el…
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Dret administratiu
Dret processal
Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya.
És integrat per tres sales del civil i penal, del contenciós administratiu i del social D’acord amb l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina També és competent per a conèixer duun recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut No obstant això, les previsions estatutàries…