Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Landelino Lavilla Alsina

Landelino Lavilla (9 de març de 1982)
Congrés dels Diputats
Història
Política
Dret administratiu
Polític i jurista.
Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan…
descentralització
Dret administratiu
Tècnica administrativa consistent a transferir part de la competència de l’administració central o autonòmica a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.
El procés descentralitzador permet de mantenir el control polític central tot donant una autonomia en determinats àmbits o aspectes de la gestió administrativa En els estats de dret anglès, la descentralització ha estat el fonament de la gestió pública i ha permès de potenciar el desenvolupament de les collectivitats locals Els estats basats en el dret administratiu francès tendeixen, per la complexitat i l’increment actuals de les funcions públiques, a superar el centralisme a través d’una descentralització geogràfica i funcional de l’aparell administratiu tot…
governador civil
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, representant permanent del govern en una província.
Històricament sorgeix a partir del prefecte, a imatge del francès, creat per Josep I 1810 El 1834, amb motiu de la divisió provincial del territori, aquest prefecte rep el nom de governador civil, bé que les seves funcions eren poc clares i depenien del moment polític Aquesta situació romangué fins el 1958, que, en el marc de reestructuració de l’administració pública, li fou atorgat un estatut Les seves funcions són de dues classes polítiques i administratives Entre les primeres li correspon de mantenir l’ordre públic en el territori entre les segones hi ha la de direcció i…
censura
Dret administratiu
Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc..
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…
dimissió
Dret administratiu
Renúncia d’un càrrec polític o de confiança.
Per a produir efectes ha d’ésser acceptada pel superior que el nomenà
enclavament lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Dret administratiu
Porció geogràfica d’un domini lingüístic compresa dins un altre territori polític.
Així, l’aranès és un enclavament gascó en domini políticament espanyol
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…
delegat del govern
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, càrrec polític i administratiu encarregat de dirigir l’administració de l’estat en l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma i coordinar-la, quan s’escaigui, amb la d’aquesta.
És nomenat pel govern central