Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
home soliu
Història
Dret català
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda…
gaudí
Història
Dret català
Des del s XVI fins al començament del XIX, el qui, malgrat no ésser cavaller, donzell o ciutadà honrat ni pertànyer a la noblesa titulada, gaudia de les exempcions de l’estament militar a causa de la seva professió o del seu càrrec (juristes, teòlegs, professors de facultat, doctors i capitans de vaixells).
La condició de gaudí no era transmesa als descendents, però sí a les vídues
llei comissòria
Dret català
Dret romà
Norma jurídica inserida al Digest i relativa al contracte de compravenda que permetia el pacte de resolució d’aquest, bo i restant a favor del venedor les quantitats satisfetes anteriorment, en el cas que el comprador no hagués pagat la part del preu ajornat.
A Catalunya no significa una suspensió de la transmissió del domini, sinó una condició resolutòria La llei comissòria no ha estat recollida per la compilació del 1960
dret paccionat
Dret català
Després de la cort de Barcelona del 1283, que establí l’acord entre el rei i les corts per a la promulgació de les constitucions generals de Catalunya, qualificatiu aplicat a les constitucions, als capítols i als actes de cort en general.
Per raó de la seva condició, tenia preeminència sobre els de les pragmàtiques, sobre el dret comú, sobre els costums i qualsevol altre no elaborat pel rei amb les corts i només podia ésser derogat o variat per noves constitucions
delació
Dret català
En el procés d’adquisició de l’herència, manifestació per la qual el cridat, sia per voluntat del causant o per la llei, immediatament l’accepta o la repudia.
Generalment la delació té lloc en el mateix moment d’obrir-se la successió del difunt, això és, a la seva mort però es poden també donar casos de delació diferida —cas de l’instituït sota condició suspensiva i d’institució d’un concebut— o de delació successiva , quan hi ha un altre hereu instituït preferentment, en el qual cas la delació successiva té lloc en frustrar-se la primera delació o després d’haver-se esgotat el temps d’aquesta
greuge
Història
Dret català
Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals.
Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges jutge de greuges el 1419…
censal
Dret català
Obligació de pagar indefinidament una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat; hom acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a la hipoteca, afegint-hi a vegades el pacte d’ escriptura de terç
.
La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i, especialment, en la…
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…
constitució
Dret català
A partir de la cort de Barcelona del 1283, norma estatuïda pel rei a les corts, amb el consentiment i l’aprovació dels estaments que la formaven; el concepte no tenia precedents a Europa.
D’ací ve la qualificació de dret paccionat , fruit d’un pacte entre el rei i els estaments, donada a les constitucions per juristes com Guillem de Vallseca, Tomàs Mieres i Jaume Marquilles —que insistiren en l’aspecte que la voluntat del sobirà no tenia força de llei si s’oposava a les constitucions—, Fontanella —que afirmava que el rei no solament no podia legislar ell tot sol, sinó que estava obligat al compliment de les constitucions, com ho estaven els seus vassalls—, o Ripoll, Xetmar i Oliva —que elogiaren llur superioritat sobre qualsevol altra norma legal— La constitució —com el fur…