Resultats de la cerca

Aquest règim de comunitat limitada de béns sembla que era practicat des del s XIII, al Camp de Tarragona i a algunes comarques veïnes El dret civil de Catalunya estableix que solament existeix si és pactat en capítols matrimonials, que pot ésser constituït associant un cònjuge el seu consort en les compres i millores que siguin fetes durant el matrimoni, associant-se ambdós còjuges amb caràcter recíproc o associant els cònjuges llurs ascendents, i que, en cas de no pactar-se el contrari, l’administració de l’associació correspondrà a l’associat indicat en els capítols, i, en…

Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet

En el dret romà antic fou una concessió de la possessió i el gaudi gratuït d’una cosa inicialment, predis, però posteriorment també sobre béns mobles i incorporals d’una persona a una altra amb l’obligació de restituir-la a la primera reclamació A Catalunya hom entén que es renova cada cinc anys, i s’extingeix no solament per revocació del qui el concedeix i per la mort del beneficiari, sinó també per alienació de la cosa

El fideïcomís de residu té, a Catalunya, dues modalitats fonamentals, segons que el primer cridat hagi de reservar, almenys, per als successius hereus o legataris una quarta part dels béns fideïcomesos o que els successivament cridats solament hagin de rebre allò que resti de l’herència o llegat, si és que resta alguna cosa En el fideïcomís de residu el primer cridat només pot disposar del béns fideïcomesos per actes entre vius, però no en testament

Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda establerts als seus…

Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana…

La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i, especialment, en la…

D’ací ve la qualificació de dret paccionat , fruit d’un pacte entre el rei i els estaments, donada a les constitucions per juristes com Guillem de Vallseca, Tomàs Mieres i Jaume Marquilles —que insistiren en l’aspecte que la voluntat del sobirà no tenia força de llei si s’oposava a les constitucions—, Fontanella —que afirmava que el rei no solament no podia legislar ell tot sol, sinó que estava obligat al compliment de les constitucions, com ho estaven els seus vassalls—, o Ripoll, Xetmar i Oliva —que elogiaren llur superioritat sobre qualsevol altra norma legal— La constitució —…

El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual adquireix l’…

La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…