Resultats de la cerca

Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…

Càrrec de dret privat la representació de l’incapaç es refereix només als seus drets civils, té un interès públic o general, que en fa l’exercici obligatori i gratuït Les funcions del tutor depenen del grau d’incapacitat del menor o incapaç, bé que generalment es refereixen al fet de tenir cura de l’incapaç i de la seva educació i protecció generals, a la seva representació en tots els actes civils i administratius que puguin afectar la seva persona i els seus béns La tutela pot ésser testamentària quan en el testament dels pares ja hi ha determinada la persona que ha d’ocupar el càrrec de…

L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de dependre d’una altra persona

Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no és…

No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura…

És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o no és una de…

A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…

El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…

Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…