Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
regió europea
Dret internacional
Unitat territorial de primer nivell definida per la Comissió de les Comunitats Europees, segons la Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques (NUTS) que aquest mateix organisme ha establert.
N'hi ha un total de 65 regions 66 amb el territori francès d’ultramar Els Països Catalans dins d’Espanya constitueixen una regió europea l’Est, amb el 2% del PIB, el 2,7% de la superfície i el 3,2% de la població de la Comunitat Catalunya del Nord forma part de la regió de la Mediterrània L’Assemblea de les Regions d’Europa defineix com a regió europea tota entitat situada immediatament per sota del nivell de l’estat central dotada de representativitat política, assegurada per l’existència d’un consell regional elegit o, en cas que no n'hi hagi, per una associació o…
Acta Única Europea
Dret internacional
Acord de reforma del Tractat de Roma signat el 1986 (en vigor des de l’1 de juliol de 1987) pels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea per a crear un mercat únic entre aquests països a partir del 31 de desembre de 1992 (Unió Europea).
L’acord instaurà un sistema de majoria qualificada per a votar les propostes, exceptuant les relatives a impostos, legislació laboral i immigració Amb aquest objectiu, el tractat ampliava els poders dels òrgans de govern la Comissió Europea podia prendre decisions per majoria qualificada i no tan sols per unanimitat, i el Parlament podia esmenar la legislació, bé que corresponia al Consell Europeu l’adopció definitiva de resolucions
Conselleria per a Afers Autonòmics en la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea
Dret internacional
Òrgan acreditat per l’Estat espanyol, amb caràcter representatiu i de gestió, responsable d’assegurar la presència d’Espanya en les institucions i els organismes dependents de la Unió Europea.
La seva única competència és relacionar-se amb les oficines de les comunitats autònomes a Brusselles i canalitzar la informació cap a les comunitats autònomes, amb independència de la informació que correspongui donar a les conferències sectorials
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països lligats al bimetallisme L’…
Tribunal de Justícia Europeu
Dret internacional
Cort de justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.
Creat el 1951 pel Tractat de París, la seva missió consisteix en l’aplicació i recta interpretació de les lleis de la Unió i en l’exercici del control judicial d’aquesta Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la Comissió Europea És format per un jutge de cada estat membre, assistits per advocats generals, un secretari i diversos assistents designats pels estats membres per un període de sis anys El 1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn Els jutges escullen entre ells el president, qui s’encarrega de la …
Tractat d’Unió Política
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Econòmica i Monetària forma la Unió Europea.
El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els…
Mercat Interior Europeu
Dret internacional
Espai econòmic de la Unió Europea a l’interior del qual circulen lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a més es respecta el principi de llibertat d’establiment.
La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el 1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990 Hom establí períodes de transició per a la resta Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht 1993 L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al…
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significà la total llibertat de circulació de les persones, dels béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’hagueren de reunir prèviament un seguit de condicions Fou necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat fossin compatibles entre si i, d’altra banda, aconseguir un alt grau de coherència pel que fa a…
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre ciutadans…
Agència d’Energia Nuclear
Dret internacional
Nom que del 1972 ençà rep l’Agència Europea d’Energia Nuclear, institució amb seu a París, fundada el 1958 per l’Organització Europea de Cooperació Econòmica ( OECE
) i dependent de l’OCDE des del 1961.
Té per finalitat promoure i coordinar projectes conjunts de desenvolupament de l’energia nuclear per a usos pacífics El 1993 n'eren membres tots els estats de l’OCDE i la República de Corea