Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
dret de presentació
Dret internacional
Privilegi pel qual un monarca o cap d’estat podia proposar al papa, en quedar vacant una seu episcopal, un candidat perquè fos elegit i consagrat bisbe.
Aquesta presentació suposava, de vegades, un sistema força complicat llista prèvia, terna, etc Propi d’algunes monarquies europees, a l’Estat espanyol aquest privilegi fou perpetuat pel govern de Franco fins i tot després que el concili II del Vaticà hagué demanat llibertat per a l’Església en aquests afers Finalment, el rei Joan Carles I d’Espanya renuncià a aquest dret, el 1976
armistici
Dret internacional
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.
L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les…
Mercat Interior Europeu
Dret internacional
Espai econòmic de la Unió Europea a l’interior del qual circulen lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a més es respecta el principi de llibertat d’establiment.
La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el 1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990 Hom establí períodes de transició per a la resta Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht 1993 L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
Consell d’Europa
Dret internacional
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic.
Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre el Consell d’Europa amb el…
Tractat d’Unió Política
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Econòmica i Monetària forma la Unió Europea.
El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa social,…
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significà la total llibertat de circulació de les persones, dels béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’hagueren de reunir prèviament un seguit de condicions Fou necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat fossin compatibles entre si i, d’altra banda, aconseguir un alt grau de coherència pel que fa a…