Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
vot
Cristianisme
Religió
Promesa feta a la divinitat per un individu o per un grup d’acomplir una determinada acció.
Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en aquesta línia que…
ritus de fecunditat
Religió
Ritus i actes simbòlics pels quals els homes han procurat, d’una manera religiosa o màgica, l’expansió i el manteniment de la vida en qualsevol de les seves manifestacions, vegetals, animals o humanes.
Hom en parla sobretot per definir els sistemes simbòlics dels pobles caçadors i pastors que expressen i realitzen llur vinculació sacral amb les bèsties que, d’altra banda, els permeten de viure, mentre que els ritus dels pobles agraris són anomenats cultes de fertilitat Però en aquestes civilitzacions i en altres de més avançades molts d’aquests actes rituals es relacionen directament amb la fecunditat humana La circumcisió i subincisió, la clitoridectomia i diverses pràctiques sexuals tenen sovint com a objectiu, almenys parcial, d’aconseguir o de regraciar la fecunditat de…
cultes fàl·lics
Religió
Conjunt de creences i expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus.
Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes…
àngel
![](/sites/default/files/media/FOTO/211014.jpg)
L’Anunciació
© Fototeca.cat-Corel
Religió
Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.
Al s IV a C el zoroastrisme creia en uns éssers superiors, personificacions de virtuts i custodis de determinades coses terrestres, anomenats Ameša Spenta En el judaisme són citats sovint a la Bíblia com a éssers que lloen i serveixen constantment Déu i són, al mateix temps, els seus missatgers quan vol transmetre alguna cosa als homes En el Nou Testament són instruments del regne de Déu, aparegut en Crist i subordinats a ell Intervenen diverses vegades en la vida de Jesús anunciació, naixement, temptació, ascensió i resurrecció Més tard hom anà elaborant un cos de doctrina sobre els àngels…
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la…
sagrament
Religió
Cristianisme
En la teologia tradicional, signe sensible i eficaç de la gràcia
.
Concepte lligat als de signe i de símbol, comprèn les nocions de misteri i de ritu En la història de les religions, hom utilitza l’expressió per a indicar totes aquelles accions rituals destinades a fer participar, momentàniament o d’una manera permanent, l’home amb la divinitat Pressuposen la convicció que és possible de superar la distància entre l’home i déu per mitjà d’un ritu, talment que hom no troba els sagraments en les religions de mer ritualisme com a l’islam o al confucianisme, així com en moltes religions nacionals en què el ritu té bàsicament una funció de cohesió tribal Entre…
profetes
Religió
Bíblia
Denominació de la part de l’Antic Testament que comprèn els llibres profètics
i que hom sol classificar en profetes majors
(anomenats pels hebreus profetes posteriors
, en oposició als profetes anteriors
: llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis) i profetes menors
.
aliança
Religió
A la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.
L’aliança en els pobles de l’Orient antic era un fet corrent de la vida social, i consistia en un compromís jurat que establia unes relacions de parentiu, d’amistat o de sobirania i vassallatge entre dues persones morals L’aliança tenia un caràcter sagrat i era concretada amb determinats ritus Generalment, quedava constància del pacte en uns dons fets mútuament, o bé en una pedra dreçada en forma de monument i, a més, alguna vegada, en un document escrit Aquests documents són coneguts per allusions a la Bíblia, a les tauletes de Mari o d’Ugarit, i sobretot pels tractats de vassallatge…
Opus Dei
Religió
Institució de l’Església catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs.
L’Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials que, per vocació, s’incorporen lliurement a la prelatura El prelat és també president general de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació de preveres unida intrínsecament a la prelatura i que té com a finalitat difondre entre la resta de clergues seculars l’esperit fundacional de l’Opus Dei La seva finalitat és difondre una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l’apostolat, en l’exercici del treball professional ordinari…
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…