Resultats de la cerca

Sovint, sobretot en llenguatge bíblic, equival a fetillera

Tant la versió babilònica de l’epopeia de Gilgameš com la narració bíblica del Gènesi , que sembla inspirar-s’hi, parlen d’un anunci previ del diluvi per part de la divinitat i de l’ordre de construir una nau de salvació arca de Noè La intenció del relat bíblic és eminentment teològica i estranya a qualsevol preocupació historicista Hom troba també aquest tema en la mitologia clàssica Deucalió

La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec corresponent a cos σὠμα en un sentit…

Originàriament és el qui parla en nom del déu i n'anuncia la voluntat Així, entre els grecs, era el qui interpretava els oracles oracle també entre els hebreus el nabí era bàsicament un visionari extàtic D’ací vénen els sinònims de vident, endeví Al llarg de l’evolució del profetisme bíblic, el mot finalment indicà només els homes reconeguts com a autèntics inspirats, que rebien les comunicacions divines també en somnis o en visions, o per inspiració interior, i sovint eren taumaturgs Llur paper fou decisiu en la vida del poble d’Israel La tradició judeocristiana n'ha reservat el nom, ultra…

Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que ha estat per Déu, summa bondat, i el mal…

Hom el troba, també, en d’altres religions i filosofies a l’hinduisme, per exemple, constitueix el quart estadi de perfecció āśrama, que comporta un estat de renunciament a tot sannyārama En el sentit de sacrifici purament intern, silenciós i invisible, la forma d’abnegació que apareix a l’hinduisme, apareix semblantment en l’hellenisme tardà, des de Plotí

Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a do de Déu, la fe és…

La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…

En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com…