Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
puresa
Religió
En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).
De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació
redempció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Alliberament per mitjà d’un rescat de la condició de pecat, d’infelicitat, de sofriment i de mort.
Com a rescat, la idea és comuna a la majoria de religions Així, el sacrifici de les primícies n'implica la idea, mentre que les primícies ofertes a la divinitat rescaten per a l’ús humà i profà la resta del producte el sacrifici dels primogènits dels animals rescata els homes, que altrament haurien d’ésser immolats el sacrifici d’una sola persona pot redimir la collectivitat, com la Ifigènia de la mitologia grega Com a alliberament, la idea es confon amb salvació i és a la base de totes les religions universalistes i de les antigues religions dels misteris, que ofereixen a l’home el camí i…
camí de sagraments
Religió
Camí utilitzat per anar a administrar els auxilis espirituals, per a la conducció de difunts als enterraments o bé en les antigues processons rurals;.
el seu ús el transforma en públic fins a la casa on acaba a condició que aquesta continuï essent habitable per tant, no és suficient que hagi estat utilitzat per al salpàs
temor de Déu
Religió
Sentiment de veneració, reverència i respecte envers Déu, en virtut del qual hom reconeix humilment la seva sobirania i el seu poder absoluts i cerca d’evitar àdhuc el perill de desplaure-li.
Considerat com a do de l’Esperit Sant i expressió alhora de la transcendència divina i de la finitud i condició pecadora de l’home, el temor de Déu és accentuat a l’Antic Testament, mentre que el Nou Testament tendeix a relativitzar-lo per la proclama que, amb el Crist, hom ha estat alliberat de tot temor servil
babisme
Religió
Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l’islam, fundat a Pèrsia el 1844 per Mīrzā ‘Alī Muḥammad de Šīrāz, el qual es declarà missatger de Déu i adoptà el títol de Bāb.
El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmia, del concubinat i del comerç d’esclaus El Bāb predigué la vinguda d’un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat L’èxit de la seva predicació li guanyà l’enemistat dels elements ortodoxos que l’acusaren d’intents revolucionaris Una vegada executat 1850 el fundador, el moviment continuà per obra d’un petit grup El 1863 Mīrzā Ḥusayn…
virginitat
Religió
Cristianisme
Condició de les persones que, temporalment o a perpetuïtat, s’abstenen de relacions sexuals per a consagrar-se al servei diví.
En teologia catòlica l’estat virginal és considerat com la forma més perfecta de la castedat, talment que ambdós mots han esdevingut sinònims la virginitat és objecte del vot de castedat
abnegació
Religió
Concepte bíblic que expressa negació d’un mateix en bé dels altres, i acceptació de la mort com a condició d’un segur retorn a la vida.
Hom el troba, també, en d’altres religions i filosofies a l’hinduisme, per exemple, constitueix el quart estadi de perfecció āśrama, que comporta un estat de renunciament a tot sannyārama En el sentit de sacrifici purament intern, silenciós i invisible, la forma d’abnegació que apareix a l’hinduisme, apareix semblantment en l’hellenisme tardà, des de Plotí
transcendència
Filosofia
Religió
Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, entesa aquesta en sentit kantià, és a dir, que resta més enllà de l’espai i el temps.
Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que cercà de…
mal
Filosofia
Religió
Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo.
Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que ha estat per Déu, summa bondat, i el mal…
purificació
Religió
Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural concret.
La purificació sostreu els individus als tabús , al miasma A més del pecat, hi ha nombroses impureses impuresa legal que necessiten aquests ritus Com a mitjans de purificació, a part els diversos ritus d’expiació sacrifici , cal considerar el foc , molt difós en àmbits culturals ben diversos Els parsis, per exemple, creien que en el cel els homes són purificats com el metall a la fornal També a Israel, el foc té una funció catàrtica L’estoïcisme tardà comprengué el retorn del món al foc primordial diví ἐκπὐρϖσιέ com una gran purificació La prova i la purificació de l’home en el judici…