Resultats de la cerca

És originari dels cultes animistes del Benín Vodũ era considerat una divinitat o un esperit entre els fols, però entre els esclaus haitians, oficialment catòlics des de la segona meitat del segle XVIII hom els batejava sistemàticament al cap de vuit dies d’arribar, adoptà unes formes sincrètiques, mitjançant la fusió dels esperits d’origen africà amb els sants de l’Església Catòlica Celebració d'un ritual vodú Cada comunitat local té el seu lloc de culte, presidit per un houngan o una mambo, que és alhora sacerdot, guaridor, conseller i protector contra els embruixaments Els voduns hi dansen…

Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…

En la meditació, les facultats psíquiques afectives hi participen tant com les intellectuals, i àdhuc hom hi afegeix la participació activa de tot el cos postura, silenci, etc L’accentuació de la pròpia experiència o d’un contingut determinat, diferent d’aquesta experiència, com a objecte primordial de la meditació pot justificar la diferència entre un tipus de meditació oriental i un altre d’occidental En ambdós casos, tanmateix, les formes concretes de meditació han variat segons les diverses èpoques històriques o culturals Objecte important de l’estudi de la psicologia de la religió, la…

Aquesta relació, en les seves múltiples formes, constitueix el fenomen cultural del totemisme

El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme

Hom pot descriure-la com una manifestació de l’experiència religiosa per la qual l’home entra en contacte amb el món diví, ja sia en forma de diàleg en religions on els déus són concebuts com a persones, ja sia d’una forma immanentista en religions on l’home, en contacte amb el món diví, s’hi dissol perdent la pròpia identitat En les cultures primitives predomina la petició, reforçada sovint per un vot amb valor contractual, sense exclusió d’altres formes desinteressades, com l’adoració o l’acció de gràcies Al costat de fórmules sagrades, sovint repetides, i de texts difícilment destriables…

Entre les formes conegudes, hi ha la dels monjos budistes, que duen tot el cap rapat, la que deixava només una franja de cabells a manera de cèrcol conservada fins fa poc per la majoria d’ordes religiosos catòlics i la que duien sacerdots i clergues llatins reduïda a la coroneta del cap, anomenada per això mateix coroneta

Aquest mot fou creat per Josep Flavi per tal de distingir el règim polític hebreu de les altres formes monarquia i democràcia teoritzades per Aristòtil Inexistent històricament, s’ha manifestat en diversos sistemes de hierocràcia o de monarquia divinitzada Pròpia de l’antic Orient, fou portada per Alexandre el Gran a Grècia i d’allà passà a Roma, on August assumí el títol de divus ‘diví’ i instaurà el culte de l’emperador La hierocràcia medieval cristiana és anomenada teocratisme

Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la puresa a través de…

En ésser considerat el mite com a fruit d’una “malaltia del llenguatge” FM Müller, simple “producte de la imaginació” W Wundt o expressió d’una “fase imperfecta, embrionària i infantil del pensament humà” P Ehrenreich i com a quelcom contraposat al logos W Nestle, l’interès per la desmitització dominà el pensament filosoficoteològic de la fi del s XIX i del principi del XX Superada, tanmateix, aquesta perspectiva, que brollava d’una errònia comprensió del significat i el caràcter, connaturalment humans, del mite, hom accepta actualment que la veritable tasca del pensament no és de desfer-se…