Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dejuni
Religió
Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos.
Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà, respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat
culte dels avantpassats
Etnologia
Religió
Conjunt de ritus o cerimònies celebrades en molts pobles i religions, en honor dels antecessors familiars morts: formes especials d’enterrament, lloc i disposició de les sepultures, ofrenes, sacrificis, festes familiars de difunts i participació dels avantpassats en les festes i esdeveniments familiars, etc.
El culte dels avantpassats és una part essencial del confucianisme i hom pot dir que forma part del patrimoni cultural xinès apareix també a la Roma antiga, al Japó i en moltes religions primitives de l’Àfrica Central, Amèrica i la Polinèsia Els avantpassats eren considerats sovint protectors de la família o de la seva prosperitat Sovint es troba lligat a la fe en la inmortalitat de l’home, bè que a vegades és basat només en la creença en una supervivència temporal, i d’altres en un pur sentiment de pietat envers els parents morts
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de…
xamanisme
Etnologia
Religió
Fenomen religiós màgico-místic lligat a l’activitat del xaman, únic protagonista de totes les manifestacions d’aquesta forma religiosa.
Substancialment és una tècnica de l’èxtasi, la qual, segons la mentalitat primitiva, permet d’entrar en comunicació directa amb potències superiors divinitats, éssers suprems, esperits, etc o, en alguns casos, d’identificar-s’hi estat de possessió i d’encaminar llur acció sobrenatural en favor dels individus i de la comunitat que en tenen necessitat Aquest caràcter extàtic o de possessió distingeix el xamanisme d’altres formes de sacerdoci, sobretot de la bruixeria o la fetilleria D’una manera específica el xamanisme és propi dels pobles de l’Àsia septentrional i central, bé que hom troba…
processó

Processó de la Passió de Tortosa, celebrada el diumenge de Rams
© Rafel Ramírez i Casanovas
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.
Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques…
celibat
Religió
Estat d’una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat en unes altres religions això s’ha produït només excepcionalment En el budisme va lligat a l’ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau Les narracions de Mateu i Lluc sobre el naixement de Jesús n'oferiren la fonamentació bíblica, així com la interpretació que fou donada a certes expressions evangèliques L’extensió del celibat i l’exaltació doctrinal de què ha estat objecte a l’…
sagrament
Religió
Cristianisme
En la teologia tradicional, signe sensible i eficaç de la gràcia
.
Concepte lligat als de signe i de símbol, comprèn les nocions de misteri i de ritu En la història de les religions, hom utilitza l’expressió per a indicar totes aquelles accions rituals destinades a fer participar, momentàniament o d’una manera permanent, l’home amb la divinitat Pressuposen la convicció que és possible de superar la distància entre l’home i déu per mitjà d’un ritu, talment que hom no troba els sagraments en les religions de mer ritualisme com a l’islam o al confucianisme, així com en moltes religions nacionals en què el ritu té bàsicament una funció de cohesió tribal Entre…
relíquia
Lipsanoteca de fusta (s XIII) de l’església de Santa Pelaia (Coll Boix) usada per a guardar relíquies
© Fototeca.cat
Religió
Cristianisme
Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc, i que hom venera.
Hom troba elements d’aquest culte a les religions primitives, com és ara entre els antropòfags i els caçadors de testes Adquireix més autonomia en les cultures on els grans personatges reis, sacerdots, personatges mítics, sants, etc són venerats en vida i després de morts A Grècia hom venerava suposades relíquies dels herois mítics Teseu, Dionís, Cronos, etc També a Egipte existiren, al costat de les tombes reials i dels cementiris de toros d’Apis, nombrosos sepulcres d’Osiris Una nova significació adquirí el culte en les religions històriques fragments del cos de Buda, venerats en diversos…
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…