Resultats de la cerca

La seva construcció, duta a terme del 1865 al 1876, féu més gran el port d’Amsterdam Té una longitud de 27 km, un amplada que oscilla entre 120 i 150 m i una profunditat de 15 m, i és navegable per a vaixells de fins a 85 000 t

Els protozous , organismes unicellulars pertanyents al regne animal, tenen una forma normalment allargada o oval i unes dimensions d’unes quantes µ d’amplada i unes desenes de µ de llargada Només algunes espècies de protozous presenten, en algun moment del seu cicle evolutiu, dimensions macroscòpiques, és a dir, visibles per a l’ull humà, per bé que en aquests casos només arriben a fer 1 o 2 mm de diàmetre Els protozous es troben àmpliament distribuïts en la natura, encara que especialment es concentren en l’aigua i els sòls Només algunes espècies de protozous s’han adaptat als…

Aquesta anomalia forma part del quadre de la malaltia abetalipoproteïnèmia L’alteració de la forma dels eritròcits és secundària del dèficit de betalipoproteïnes a la seva paret

És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi hepàtica, les malalties de la…

Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…

Definició El peu pla és una deformació que consisteix en l’enfonsament de la volta plantar i la desviació del turmell per la qual el taló es desvia cap enfora El peu és una estructura molt complexa constituïda per vint-i-sis ossos, trenta-cinc articulacions i més de cent lligaments Esquemàticament, hom hi diferencia una part posterior, el taló una part central de forma voltada, anomenada volta plantar i una part anterior que rep el nom d’avantpeu, formada pels ossos del metatars i els dits La funció principal del peu és la d’…

Definició És anomenada gastritis la inflamació de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix interiorment l’estómac Es tracta d’un trastorn molt habitual que se sol manifestar a conseqüència de la irritació que provoquen sobre la mucosa gàstrica diverses substàncies com ara aliments en mal estat, microorganismes, diversos medicaments, alcohol o productes àcids o càustics Tanmateix, però, l’existència d’altres circumstàncies com ara l’exposició a situacions d’estrès o de diverses malalties, com trastorns de la immunitat, insuficiència renal o estat de xoc, n’afavoreixen…

Definició Hi ha diversos trastorns neurològics que poden ésser deguts a una intoxicació , és a dir, la introducció en l’organisme, voluntària o accidental, de substàncies que alteren l’estructura o el funcionament del sistema nerviós Aquest concepte inclou especialment les intoxicacions causades per productes industrials o domèstics En són exclosos els trastorns causats pel consum d’alcohol i d’altres drogues, o per l’administració excessiva de medicaments Tipus, causes i símptomes Hi ha una gran varietat de substàncies que en unes concentracions determinades poden ésser tòxiques per a l’…

Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són advertits…