Resultats de la cerca

És dit, també, dels períodes de fred, calor, suor, etc, que acompanyen els accessos de febre intermitent

Les manifestacions que poden originar les malalties hematològiques són molt variades tenint present que les alteracions de la sang afecten gairebé tot l’organisme Tanmateix, però, alguns dels trastorns que poden originar, si bé no són exclusius de les malalties de la sang, acompanyen algunes de les més habituals Així, entre els símptomes , és a dir, els trastorns subjectius, el més particular és el cansament o astènia, i entre els signes , és a dir, les manifestacions objectives, els més característics són els canvis de la coloració cutània, les hemorràgies, l’esplenomegàlia i…

Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica Les causes més importants que determinen l’emfisema són el tabaquisme, la…

Són anomenats infeccions oportunistes els processos infecciosos que es desenvolupen en persones els mecanismes de defensa de les quals, per una raó o altra, no funcionen correctament, és a dir, en persones considerades immunodeprimides Les infeccions oportunistes poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents, que en persones amb una immunitat competent no es podrien establir, reproduir-se o disseminar-se o bé per gèrmens virulents que, en persones immunodeprimides, causen malalties infeccioses més greus, llargues, persistents i freqüents del que és…

Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat identificada…

La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de regular la…

El tumor del glom jugular és una formació cellular anòmala que es genera en els corpuscles glòmics de la vena jugular Aquesta vena fa un revolt en la zona inferior de la caixa timpànica, on es troben els corpuscles glòmics, unes estructures sensorials que collaboren en el manteniment de la pressió sanguínia Si bé l’origen d’aquest tumor és desconegut, hom pensa que hi podria haver un factor hereditari que en condicionés la presentació El tumor té una estructura lobular amb unes grans llacunes vasculars, plenes de sang Bé que és benigne pel que fa a la seva constitució, en créixer pot provocar…

La neurofibromatosi o malaltia de von Recklinghausen és una malaltia hereditària que es caracteritza per la formació de taques cutànies de color de cafè amb llet, tumors en la pell i el sistema nerviós i, de vegades, els ossos o d’altres òrgans La neurofibromatosi es transmet hereditàriament de manera dominant, és a dir, que quan una persona rep l’anomalia genètica d’un dels progenitors patirà la malaltia De fet, però, una part de la descendència no rep aquesta anomalia i en queda lliure D’altra banda, sovint s’hereta tan sols un defecte mínim Bé que la neurofibromatosi és coneguda pels bonys…

Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o…

Durant l’embaràs es produeixen diverses modificacions en l’organisme de la dona, tant a causa de l’efecte derivat del creixement del fetus a l’interior de l’úter com per l’acció de les hormones secretades per la placenta i els ovaris Pel que fa als canvis que s’originen en l’organisme matern a causa del desenvolupament del fetus i les estructures que l’acompanyen, els principals són el creixement progressiu de l’abdomen i l’increment de pes de l’embarassada, que ja s’han descrit en l’article que tracta dels controls mèdics durant la gestació Quant a la secreció hormonal pròpia de…